descartes

2-RACIONALISME

Descartes és el fundador del racionalisme, aquest nom és degut a la importància que té la raó per aconseguir el coneixement. Menysprea els sentits externs i considera la percepció sensible com una facultat epistemològica inestable que produeix errors. En aquest sentit evitarà aplegar a la veritat pel camí dels sentits. Per tant diu que no és pot trobar la veritat a partir dela relació entre el pensament i la realitat exterior sensible.

Cal destacar la recerca de la veritat que fa Descartes tenint en conter dos elements. El primer element ha tenir en conter es que la filosofia ha sigut un món de contradicció perquè els filòsofs posterior han volgut proposar teories per a refutar les teories anteriors. El segon element ha tenir en conter es la solidesa que hanmostrat les matemàtiques. De la comparació d’aquests dos elements Descartes proposa un mètode per al primer element inspirat en el segon.

Així les coses seguiran la deducció de les matemàtiques. Aquest procediment argumentatiu consisteix en extraure una conclusió particular a partir de lo general. L’inici de la deducció parteix d’una idea bàsica, axioma, que no és necessari justificar de formadiscursiva perquè és evident. Per tant un dels criteris que Descartes trasllada a la filosofia es la evidencia.

A més les argumentacions matemàtiques atrevesen una sèrie de passos, la idea final serà vertadera si la seua derivació ha sigut coherent amb les idees anteriors de les que s’ha derivat. Per tant un altre criteri que Descartes trasllada a la filosofia es la coherència.

En els doscriteris es fonamental la intuïció intel·lectual, és a dir, la facultat de la nostra ment encarregada d’adonar-se de l’evidència de la veritat de la primera idea, axioma. La conseqüència de donar-li importància a la intuïció intel·lectual es que qualsevol persona que l’utilitza correctament pot acceptar o rebutjar la veritat d’una idea.

Hem de considerar que el racionalisme no accepta com avertaderes les idees construïdes a partir de informació provinent dels sentits externs. De manera que per a asegurar la veritat de les deduccions filosòfiques hauran de començar per les idees no sensibles Per tant els axiomes hauran de ser idees innates.














2.2-Les regles del mètode

Amb la finalitat de fer un mètode rigorós per a la filosofia que siga capaç deproporcionar certeses absolutes acceptades per tothom Descartes proposa seguir en les reflexions quatre regles bàsiques, les regles del mètode.

La primera regla és la de l’evidència, segons la qual no hauríem d’acceptar una idea com a vertadera mentre no eliminem qualsevol dubte de la seua veritat. Açò només és possible quan la idea apareix en la intuïció intel·lectual com a evident. I una idea esevident quan es presenta clara i distinta.

Una segona regla és la de l’anàlisi,segons aquesta per comprovar la veritat d’una reflexió haurem de descompondre cadascuna de les sentencies que la conformen, fins trobar les més simples. Hem de tenir en conter que només podem aplicar la intuïció intel·lectual sobre les idees simples per a poder aconseguir evidencia. Així es pretén que l’evidenciaaparega de la comprensió de les idees més simples i que es posen les bases perquè desprès és puga obtenir l’evidencia de cada pas.

La tercera regla és la de la síntesi, la qual obliga a recompensar allò que prèviament s’havia dividit. Es tracta de recuperar cadascuna de les síntesis i de reconstruir la derivació. Així es pretén assegurar la certesa absoluta en aplicar els criteris de l’evidencia ide coherència en cada element de que es composa un argument.

Finalment la quarta regla és la d’enumeració i revisió, consisteix en fer tots els repassos necessaris de les desconstruccions i reconstruccions anteriors per comprovar que en cap dels casos hem perdut res. Per tant és tracta d’assegurar-se que hem mantingut la màxima atenció i l’honestedat intel·lectual en tot el procés....