Descartes

DESCARTES

2.2. El mètode

El problema que ben aviat preocupà Descartes era el de la fonamentació del coneixement: com puc avançar amb seguretat en el camí del coneixement? Reconeixia els nombrosos errors que al llarg dels segles havien estat representats i defensats com a veritats inqüestionables. Ara bé, com que la raó humana és una eina valuosa i eficaç, aleshores, quin havia estat elmotiu dels errors filosòfics anteriors? Si la raó humana és la mateixa, per què pot fer progressar la ciència i no la filosofia?

La resposta de Descartes és la següent: la ciència té un mètode que li permet la seguretat en el coneixement, però a la filosofia li manca un mètode adequat. Per tal d'omplir aquesta mancança, Descartes proposa un mètode eficaç, el mètode emprat pels geòmetres. Així,Descartes introdueix un mètode matèmatic en la filosofia, per tal de dotar la raó humana d'un criteri de veritat* definitiu i inapel·lable.

Galileu ja havia establert la necessitat de matematitzar les dades de l'observació. Descartes, d'acord amb Galileu, veu la matemàtica com la ciència racional que posa ordre en el caos de les dades que ens proporciona l'experiència. (Descartes està convençutque les matemàtiques posen ordre al caos.)

Descartes està convençut que, tal com els geòmetres realitzen les més senzilles operacions o les més complexes demostracions sense cap error, igualment es pot comportar l'home en qualseevol àrea del coneixement, sempre que empri el mateix mètode. Aquesta confiança de Descartes en el bon resultat del mètode es basa, no tan sols en la seva perfecció, sinótambé en la seva concepció de la raó humana com una facultat que pot formular les qüestions més complexes i donar-hi respostes. => optimisme racionalista

En el Discurs del mètode, Descartes estableix les quatre regles fonamentals del seu mètode: la de l'evidència (intuïció), la de l'anàlisi, la de la síntesi (deducció) i la de l'enumeració.

* CRITERI DE VERITAT (EVIDÈNCIA)
allò quepermet saber, defensar, creure que un coneixement és segur, vàlid, sense dubtes. Per Descartes serà el mètode.

L'evidència parteix de la intuició intel·lectual
facultat mental que tots els éssers humans tenim
obtenir idees clares*
distintes*

* Clara serà aquella idea que jo entenc de manera immediata, directa, sense necessitat d'una reflexió prèvia.
* Unaidea és distinta quan no es confon amb cap altra idea semblant.

Moral provisional cartesiana
1. - Obeir les lleis els costums del país => moral costumista i legalista => lligada al Dret.
- Seguir la religió cristiana => moral lligada a la religió com un conjunt de normes.
- Seguir les opinions moderades i allunyades de l'excés => terme mitjà d'Aristòtil => la moderació.
2.- Forts i decidits en les nostres accions si jo decideixo que és el que cal fer => llibertat d'acció subjectiva => Subjectivisme moral.
3. Canviar jo abans que intentar canviar les circumstàncies o les coses que passen => estoïcisme => no podem canviar les coses => les hem d'acceptar tal com són.
4. La millor ocupació => cultivar la raó => influència d'Aristòtil=> conèixer la veritat => intel·lectualisme moral

2.3. El dubte i la primera veritat
Dubte
- Universal => s'estén a tots els camps del saber
- Metòdic => segueix un mètode, un procediment, uns passos
- Radical => de socarrel, dubte total
- Hipotètic => parteix d'hipotesis que ell mateix proposa
- Voluntari "fingir" => fa l'esforç de proposar-sed'allò que potser no cal
- Provisional => desapareixerà quan trobila la primera veritat, indubtable.

Segons Descartes, el més assenyat és qüestionar-se absolutament tots els coneixements rebuts i anar a la recerca de veritats indubtables: fa una crítica radical de tot el saber i considera no fiables tots els coneixements. És el seu famós dubte universal i metòdic, que es fonamenta en les...