Descartes

Jeadeza Tubon
4t A
René Descartes. Meditacions metafísiques, VI

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

El text es tracta d’una de l’existència del món exterior, així com diferenciar entre els dos elements que ens defineixen, és a dir la ment, l’ànima i el cos. Descartes afirma que l’anima és el que en veritatens defineix (som, recordem un cogito, un ésser que pensa). Però l’ànima es diferencia, en efecte, del cos. Descartes ens recordarà que ja ho va avançar en anteriors meditacions: la seva particularitat, la del cos i la dels objectes materials, és ser extensos, ocupar un lloc en l’espai. Aquesta idea també és clara i distintament evident, certa, i ja que havíem acordat que Déu no pot enganyar-nosen les nostres apreciacions clares i distintes, cal concloure, segons Descartes, que els cossos del món sensible hi en efecte.
La conseqüència d'aquesta afirmació és que el món és simple extensió, poblat per cossos que són simple espai. Les qualitats que entenem nosaltres que també formarien part d'aquest món (sons, colors, sabors, etc.), per a Descartes no estan presents en aquest món, en aquestsobjectes, sinó que són generats en el subjecte que percep, resultat d'una acció mecànica d'aquells sobre els nostres sentits i ànima. Si aquestes qualitats secundàries no hi són, d'alguna manera, això significa també que no seran objecte d'estudi científic. L'únic estudi d'aquest tipus versarà únicament sobre l'espai; així, seran les matemàtiques, i en concret la geometria, la ciència suprema. Elmón exterior es redueix, doncs, al mesurable matemàticament.
Descartes, ja que no dualitza únicament a l'home, no el dota de dos elements estancs i separats. El dualisme cartesià tan difós, encara que evidentment real i present en la seva obra, queda temperat per l'ànsia del filòsof francès per unir, per fusionar, fins i tot, si forcem una mica els termes, aquests dos mons gairebé oposats. Somànima en essència, cert, però la substància carn, matèria, també hi és, també ens configura. I, en l'intent per conciliar ambdues en aquesta mélange que som tots nosaltres, Descartes va obrir la via per a la filosofia futura, una reflexió que durarà segles, i que encara continua oberta, sobre què som, i com és possible que siguem com som .


2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules encada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

Ment
substància (existeix per a si mateixa) pensant, res cogitans, el 'Jo'.
Coses materials o extenses
les coses que ocupen espai

3. Expliqueu i justifiqueu per què afirma René Descartes en el text: I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no sabés ja d’abans.Descartes, finalitza el fragment estudiat amb «I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferent del cos, si no ho sabés ja d’abans» per emfatitzar que la diferenciació entre ment (ànima) i cos, queda resolta a partir de l'argument desenvolupat en el text, però que a més, hi ha un conjunt d’altres consideracions que es decanten a favor del dualisme proposat.
Per una banda, com s’harecalcat abans, amb “això” fa referència a l’argument inicial el qual consisteix en diferenciar ànima, concebuda com un jo pensat, del cos, a partir de la possible fragmentació que poden tenir aquests components de l’ésser humà. La divergència entre aquest, per tant, es fonamenta en què la ment, a diferència del cos, no té parts, és a dir, és indivisible, el que causa la distinció amb el cos el queressalta el dualisme defensat.
Per altra banda, Descartes també introdueix l’existència d’altres raonaments a favor del dualisme com s’extreu de “si no ho sabés ja d’abans”, els quals els trobem en la seva filosofia. Una de les altres perspectives que Descartes dóna per defensar la seva tesi, es basa en la teoria de les substàncies i en la concepció de tres substàncies que existeixen per si...