Descartes

1. Contextualització


La impremta, la pólvora i la brúixola, unides a la recuperació de la cultura antiga van canviar completament la societat europea i van permetre que aquesta arribés a dominar el món. La invenció de la impremta en 1450 per Guttenberg, va fer accessibles els llibres i va difondre la cultura. En la reforma protestant, la impremta va jugar un paper fonamental, la“Bíblia” el primer llibre que es va imprimir a gran escala. La brúixola va permetre el desenvolupament de la navegació, el descobriment de nous continents i l'expansió del comerç, i la pólvora acabà amb la cavalleria i permeté l'expansió europea per tot el globus. La conseqüència política de tot això fou l'aparició d'estats nacionals i de monarquies absolutes.


Així doncs, Descartes va viure en undels moments més turbulents de la història europea en el qual les monarquies absolutistes (Espanya i França) lluitaven entre si per l'hegemonia política, esperonades per les guerres de religió entre protestants i catòlics. La guerra acaba en 1648 amb la Pau de Westfàlia, que suposava la derrota dels Habsburg austríacs i espanyols i la igualtat entre els estats protestants i catòlics. Amb ellaFrança es convertia en la principal potència europea amb el rei Sol, Lluís XIV.


Les universitats entren en decadència i la filosofia escolàstica perd força creativa. La nova ciència provoca l'enfonsament de la imatge aristotèlica del món. L'aplicació de la matemàtica a la ciència per influència pitagòrica dóna lloc a la ciència moderna, pel que s'abandona la concepció geocèntrica i s'adoptal'heliocentrisme gràcies als estudis de Copèrnic, Galileu i Kepler. Tot i això, el desenvolupament de la ciència va haver de xocar amb l'Església, ja que la Inquisició seguia tenint un paper molt important, intervenint sempre en qüestions científiques.



2. Biografia


René Descartes (La Haya, França, 1596 - Estocolm, Suècia, 1650) es va educar en el col·legi jesuïta de la Flèche(1604-1612), on va gaudir d'un cert tracte de favor en atenció a la seva delicada salut.

Va obtenir el títol de batxiller i de llicenciat en dret per la facultat de Poitiers (1616), i als vint-i-dos anys va partir cap als Països Baixos, on va servir com a soldat en l'exèrcit de Maurici de Nassau. En 1619 es va enrolar en les files del duc de Baviera; el 10 de novembre, en el curs de tressomnis successius, René Descartis va experimentar la famosa «revelació» que ho va conduir a l'elaboració del seu mètode. Després de renunciar a la vida militar, Descartes va viatjar per Alemanya i els Països Baixos i va tornar a França en 1622, per vendre les seves possessions i assegurar-se així una vida independent; va passar una temporada a Itàlia (1623-1625) i es va establir després a París, ones va relacionar amb la majoria de científics de l'època. En 1628 va decidir instal·lar-se als Països Baixos lloc que va considerar més favorable per complir els objectius filosòfics i científics que s'havia fixat, i va residir allí fins a 1649.

En 1637 va aparèixer el seu famós Discurs del mètode, presentat com a pròleg a tres assajos científics. Descartes proposava un dubte metòdic, quesotmetés a judici tots els coneixements de l'època, encara que, a diferència dels escèptics, la seva era un dubte orientat a la cerca de principis últims sobre els quals cimentar sòlidament el saber.


Aviat la seva filosofia va començar a ser coneguda i va començar a fer-se famós, la qual cosa li va implicar amenaces de persecució religiosa per part d'algunes autoritats acadèmiques ieclesiàstiques, tant als Països Baixos com a França. En 1649 va acceptar la invitació de la reina Cristina de Suècia i es va desplaçar a Estocolm, on va morir cinc mesos després de la seva arribada a conseqüència d'una pneumònia.

Descartes és considerat com l’iniciador de la filosofia racionalista moderna, i com el filòsof que suposa el punt de ruptura definitiu amb l'escolàstica....