Desenvolupament Sensorial

1. INTRODUCCIÓ
Gràcies als sentits arribem al pensament humà; als primers mesos anem descobrint de mica en mica l’existència de les coses. Aquest coneixement que se’ns presenta a través dels sentits se’ns presenta com el més elemental, el que serà la base dels sabers més complexos. La utilització dels sentits influirà directament sobre els processos cognitius. Tota la informació que adquireixmitjançant els sentits s’emmagatzema, organitza i pot ser utilitzada d’una “forma intel·ligent”. Així doncs, a partir del coneixement que el nen té del món per mitja de les experiències sensorials, serà capaç d’adaptar-se al medi i transformar-lo. Com diu G. Hoz la fase perceptiva és la primera de les fases del pensament.
Així doncs, quan naixem desperten els sentits, però no ho fan de manerasúbdita sinó d’una forma progressiva. Per a que arribin a desenvolupar-se totalment, és necessari l’exercitació didàctica adequada des de les edats més primerenques. Per tant, en aquestes edats es fa molt important el fet de viure en un medi on hi hagi estimulació, ja que pel contrari podria haver-hi conseqüències negatives en el desenvolupament de les persones.
La sensació i la percepció sóncomplementàries. Quan un objecte es presenta a algú, es posen en joc dos aspectes; per un costat hi ha una referència immediata de l’objecte a través de la sensació, i, per l’altre, hi ha una referència al subjecte que viu l’experiència del objecte a través de la percepció. Aquesta percepció es la que possibilita el reconeixement de l’objecte o la seva diferenciació de les altres sensacions o objectes.Per tant, podem definir la sensació com la impressió que es produeix en el cervell per l’excitació originada en un receptor sensorial, a causa d’ un estímul provinent del món extern o intern. I la percepció com la possibilitat d’organitzar els estímuls i de poder diferenciar uns objectes d’altres. Així doncs, la percepció ja es considera una funció cognitiva bàsica i significa la pressa deconsciencia de que l’objecte existeix.
Pel que fa a l’estimulació sensorial, és un mètode, basat en teories científiques, que pretén potenciar al màxim les diferents possibilitats físiques i psíquiques del nen/a, per facilitar-li el desenvolupament i els aprenentatges futurs. Els pares, educadors i el entorn ofereixen estímuls de forma espontània i natural però està demostrat que quan aquests estímuls esdonen de manera intencional i programada es milloren els resultats.
2. EL SENTIT DE LA VISTA

2.1 EL DESENVOLUPAMENT DE LA VISIÓ

Dins del ventre matern l’infant ja percep i respon a la llum que arriba des de fora.
Quan neix, el sistema visual del nadó és immadur i veu borrós. Tot i que, entre els sis mesos i l’any d’edat, ja té la capacitat igual a la d’un adult.
En pocs dies de néixerl’infant és capaç de seguir amb la mirada un objecte que s’apropa a la cara.
Primer de tot mira els contorns, però quan arriba als dos mesos comença a observar el interior de les figures i si tenen moviment.

Els bebès prefereixen la cara humana, tant per la importància social que té com per les seves característiques. No obstant, la capacitat de l’infant per percebre la cara humana segueix unaevolució:

• Quan l’infant té menys de sis setmanes, només es fixa en punts o angles. No reconeix la cara com a tal.
• A les deu setmanes, enfoca l’atenció cap a la zona dels ulls.
• Quan ja té 12 setmanes es comença a fixar en la boca i a les 24 setmanes es contínua fixant en la boca, però li agrada més si té moviment, és a dir si parla o riu.
• I a partir de les 30 setmanes,reconeix les expressions facials i comença a diferenciar les cares.


Segons la combinació de l’escala de visió de Brunet Lezine i les taules del desenvolupament visual de L. Harrell N. Akeson, Mercedes Rodríguez, van produir un protocol del desenvolupament del sentit de la vista:



• Del naixement als tres mesos:
o Mira la cara de les persones
o Dona resposta...