Dhnhbjdkadfnafñnk

L’educació en el lleure és un concepte genèric adoptat en el darrer quart del segle XX per designar aquell conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure -principalment d’infants i joves- amb una intencionalitat explícitament educativa. Es tracta, per tant, de propostes educatives que tenen lloc fora del marc escolar o que, organitzant-se des de la mateixainstitució escolar, pel seu contingut i metodologia, no entren dins el currículum escolar, encara que en són un complement educatiu extraordinari. L’evolució que aquest sector ha experimentat en els darrers vint-i-cinc anys ha estat molt important, de manera que avui, tant en l’aspecte de reconeixement com de legislació, de formació o d’organització del mateix sector, podem dir que ha avançatnotablement. Ara bé, algunes qüestions a formular-nos serien: S’ha avançat igual en tots els sentits i direccions? S’ha avançat prou? Quins reptes hi ha encara pendents? Què cal millorar o en quins aspectes l’educació en el lleure ha de centrar més esforços? En aquestes ratlles que segueixen em proposo donar modestament algunes pistes per contestar aquestes qüestions. Certament són qüestions que enmolts casos no tenen una resposta fàcil ni unívoca. Així doncs, de manera que el meu propòsit és dibuixar esquemàticament el panorama actual en relació amb l’educació en el lleure, per desprès fer-hi algunes propostes tot pensant en el futur. No cal dir que la meva lectura de la realitat serà esbiaixada, donada la meva experiència parcial en aquest àmbit i la meva formació també limitada en algunsaspectes. Demano, per tant, que s’entengui que la meva intenció és aportar una anàlisi més en la mesura que pot despertar o suggerir reflexions útils als professionals i responsables dels diferents moviments o institucions que construeixen dia a dia la pràctica de l’educació en el lleure. Una mirada al present: valoració de l’estat actual Situats a l’inici del segle XXI anem a fer una mirada alpresent i a destacar alguns dels aspectes que ens permeten definir quin és l’estat actual de l’educació en el lleure. Hem escollit deu punts per tal de dibuixar una visió mínima que des d’una perspectiva crítica ens permeti, més endavant, fer propostes per al futur. 1. Existeix una relativa construcció teòrica i conceptual de l’educació en el lleure. Al llarg dels anys vuitanta i, sobretot des delsanys noranta, l'educació en el lleure s’ha fornit dels diferents discursos conceptuals de nous àmbits d'intervenció educativa que s'han anat desenvolupant i definint. Aquest ha estat el cas de conceptes com ara l'educació no formal, l'educació permanent, l'educació social o l'animació sociocultural. Això ha significat una aportació conceptual, terminològica i, en alguns casos, un enriquiment mutu anivell teòric. Ara bé, tret d’aquesta construcció conceptual que ha vingut donada de retruc, sobretot per la creació d’aquests nous discursos, hi ha hagut poc treball d’elaboració teòrica que hagi tingut com a objectiu específic d’estudi l’educació en el lleure. Tret d’algunes honroses excepcions (Puig i Trilla, 1985) (Franch, 1987), la major part de les aportacions fetes es limiten a aspectesorganitzatius, de planificació o de disseny d’activitats d’animació. 2. El sector del lleure s’ha ampliat i s’ha diversificat en tots els sentits, cosa que ha dificultat més la seva delimitació. S’ha produït una important diversificació en aquest àmbit (Trilla, 1995). Hem de pensar només en les ofertes d’activitats que es fan des de serveis escolars o paraescolars, des de les administracions, des deles entitats sense ànim de lucre, des de les empreses de serveis socioculturals, des dels càmpings o hotels, etc. Segurament hi té molt a veure el desplegament de les polítiques públiques socials i educatives que acompanyen el desenvolupament de la democràcia des dels anys vuitanta fins als nostres dies. Caldria parlar d’una graduació de models d’intervenció que anirien des d’activitats puntuals...