Docs

Tania Rosso Llerena

Plató i Aristòtil

Tot i que aquest dos pensadors tingueren una relació mestre-alumne, constitueixen dos tipus clàssics de tot possible filosofar, són dos models d'actituds contraposades davant la realitat, dos tipus oposats d'existència humana.
Plató representa l'idealista, l'home que té el seu pensament dirigit a altres mons, que no és aquest món sensible, sinó un mónperfecte, d'idealitats eternes i absolutament excel·lents i belles. Aristòtil, en canvi, representa el "realisme" perquè per a ell el veritable ésser no es troba en aquell reremón de les idees platòniques, sinó en aquest món concret en què vivim i ens movem cada dia.
Aquesta es la base de les seues diferències, però a partir d'ella en podem trobar moltes més.

Pel que fa a l'Ontologia:Per aPlató no només hi ha dos móns (sensible i suprasensible) sinó que és el món intel·ligible i transcendent el més real. En canvi, per Aristòtil l'únic món que existeix és el sensible, constituït per objectes singulars, únics, concrets, externs.La noció d'Idea de Plató com a essència de les coses coincideix amb el concepte de causa formal d'Aristòtil (només que per al primer la Idea és una cosatranscendent, separat del món, mentre que per Aristòtil la forma és immanent, es troba en la matèria).

Pel que fa a l'Epistemologia i Gnoseologia:
- Per Plató, l'ànima és immortal i es troba determinada des del naixement (és a dir, si has nascut guerrer, ets guerrer i ho has estat i ho seràs per tota l'eternitat). Per Aristòtil, l'ànima és mortal (es corromp i mor) i depèn de l'aprenentatge.Al principi tots els éssers humans tenen enormes possibilitats, però només algunes potencialitats s'actualitzen. D'aquí la importància del desenvolupament i l'èmfasi sobre l'aprenentatge.
- A conseqüència de la tesi pitagòrica de la immortalitat de l'ànima, Plató defensa el racionalisme i l'innatisme: totes les Idees i pre-hi en la nostra ànima i, per tant, conèixer és recordar el que ja esdóna en l'ànima. Aristòtil, per contra, fa apologia de l'empirisme: no hi ha res en el nostre coneixement que no estigués abans en la sensació, abans que tinguem percepció, el nostre enteniment és com un full en blanc.
- Les virtuts dianoètiques d'Aristòtil (aquelles en les que són necessàries la deliberació i el talent) s'assemblen a la deliberació i intuïció necessàries per tenir la visiód'essències o dialèctica de les que ens parla Plató.- Mentre que per a Plató les matemàtiques són el model de totes les ciències, per a Aristòtil les ciències importants són les experimentals i les matemàtiques no constitueixen més que l'avantsala del saber, un exemple a nivell escolar per entrenar els neòfits en el que han de ser les ciències. Però és la biologia, la medicina i les ciències aplicadesles que tenen estatut real de ciència.

Pel que fa a l'ètica i la política:
Segons Plató hi ha un únic govern perfecte (la monarquia) i un cicle polític degenerat les formes més corruptes del qual són la democràcia i la tirania. Per Aristòtil hi ha tres governs rectes ja que el seu objectiu és el bé comú (monarquia, aristocràcia i república), i com el terme mitjà d'entre elles ésl'aristocràcia, aquesta constitueix la forma política més excel·lent, d'altra banda hi ha tres governs degenerats l'objecte és l'interès particular dels governants (tirania, oligarquia i democràcia). Els dos extrems són la tirania i la democràcia, que constituiran (el mateix que en el cas de Plató) els tipus de govern més degenerats.Plató considera que la racionalitat es troba vinculada a una classe moltdeterminada d'ànima (racional). Aristòtil troba, però, que el sotmetre a la raó és propi d'una classe molt determinada (la classe mitjana). La racionalitat es troba determinada per un gènere de desenvolupament vinculat a un nivell de vida econòmic mitjà.Els dos governs màximament degenerats per Plató són la democràcia i la tirania (ja que es troben en l'evolució més baixa del cicle polític). Per...