DOSSIER COMPETÈNCIA SOCIAL
Páginas: 5 (1083 palabras)
Publicado: 15 de octubre de 2015
COMPETÈNCIA SOCIAL
HABILITATS COGNITIVES
Comencem aquí la primera part del nostre programa de competència social, que està directament orientada a practicar aquells cinc pensaments citats per Spivack i Shure com a indispensables per a una bona relació interpersonal. Aquests cinc pensaments equivalen, en la pràctica, a allò que Gardner va anomenar “intel·ligència interpersonal”.
Expliquem enquè consisteixen aquests cinc pensaments.
El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és…” i donar un diagnòstic encertat de la situació. Els qui no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema interpersonal.
El pensament alternatiu ésl’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra… Les persones amb conductes irreflexives o agressives acostumen a estar mancades d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta (“la mato”, “li trenco la cara”, “aquest em sentirà”). Tal i com va dir Machado, són aquells queutilitzen el cap no per pensar, sinó per envestir.
El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”. Hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual, mancada d’aquest pensament. Sempre lamenten o pateixen les conseqüènciesque no van ser capaços de preveure: en el comportament en la vida familiar, a no estudiar a temps, a gastar més del que es pot, a dir coses que no havien d’haver dit, a consumir drogues…
El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista,per què actua d’aquesta manera. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar, consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És el pensament que fa possible l’empatia o sintonia afectiva amb els altres. És el pensament que fa possible l’amor i, per tant, ens fa éssers humans. Les persones agressives, especialment aquelles que tenen un pensament més violent, acostumen a estarmancades d’aquest pensament.
El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans. Sobrela importància decisiva de les metes, hi han escrit brillantment Oatley i Goleman.
METODOLOGIA
Per començar, el professor exposa breument introducció sobre els pensaments que es treballen.
A continuació el professor proposa el primer tema als alumnes i els dóna un minut (pot ser una mica més, però no gaire més, perquè estiguin desperts i àgils) per pensar en reflexió individual sobre el tema ensilenci i anotar el que se'ls acudeixin. Després treballen el tema, durant uns quatre minuts, en grups de dos o tres alumnes (els grups es formen a l'atzar, o com el professor determini, en tot cas, convé canviar-los d'una lliçó a l'altra). Finalment, es posa en comú el que tots els grups hagin pensat sobre el tema de la forma següent: cada grup elegeix un portaveu.
Acabada la posada en comú delprimer tema, es proposa el segon i s'actua de la mateixa forma: un minut en silenci, quatre minuts en grups petits, posada en comú. El professor, com a bon moderador, procurarà en tot moment que tots hi participin, que s'interessin, que s'escoltin i que no repeteixin allò que ja s'hagi dit.
Les preguntes de discussió general o metacognició es fan a tota la classe, tot aixecant la mà qui...
HABILITATS COGNITIVES
Comencem aquí la primera part del nostre programa de competència social, que està directament orientada a practicar aquells cinc pensaments citats per Spivack i Shure com a indispensables per a una bona relació interpersonal. Aquests cinc pensaments equivalen, en la pràctica, a allò que Gardner va anomenar “intel·ligència interpersonal”.
Expliquem enquè consisteixen aquests cinc pensaments.
El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és…” i donar un diagnòstic encertat de la situació. Els qui no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema interpersonal.
El pensament alternatiu ésl’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra… Les persones amb conductes irreflexives o agressives acostumen a estar mancades d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta (“la mato”, “li trenco la cara”, “aquest em sentirà”). Tal i com va dir Machado, són aquells queutilitzen el cap no per pensar, sinó per envestir.
El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”. Hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual, mancada d’aquest pensament. Sempre lamenten o pateixen les conseqüènciesque no van ser capaços de preveure: en el comportament en la vida familiar, a no estudiar a temps, a gastar més del que es pot, a dir coses que no havien d’haver dit, a consumir drogues…
El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista,per què actua d’aquesta manera. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar, consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És el pensament que fa possible l’empatia o sintonia afectiva amb els altres. És el pensament que fa possible l’amor i, per tant, ens fa éssers humans. Les persones agressives, especialment aquelles que tenen un pensament més violent, acostumen a estarmancades d’aquest pensament.
El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans. Sobrela importància decisiva de les metes, hi han escrit brillantment Oatley i Goleman.
METODOLOGIA
Per començar, el professor exposa breument introducció sobre els pensaments que es treballen.
A continuació el professor proposa el primer tema als alumnes i els dóna un minut (pot ser una mica més, però no gaire més, perquè estiguin desperts i àgils) per pensar en reflexió individual sobre el tema ensilenci i anotar el que se'ls acudeixin. Després treballen el tema, durant uns quatre minuts, en grups de dos o tres alumnes (els grups es formen a l'atzar, o com el professor determini, en tot cas, convé canviar-los d'una lliçó a l'altra). Finalment, es posa en comú el que tots els grups hagin pensat sobre el tema de la forma següent: cada grup elegeix un portaveu.
Acabada la posada en comú delprimer tema, es proposa el segon i s'actua de la mateixa forma: un minut en silenci, quatre minuts en grups petits, posada en comú. El professor, com a bon moderador, procurarà en tot moment que tots hi participin, que s'interessin, que s'escoltin i que no repeteixin allò que ja s'hagi dit.
Les preguntes de discussió general o metacognició es fan a tota la classe, tot aixecant la mà qui...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.