Dossier Locke

Batxillerat

Història
de la
filosofia
J. LOCKE

Anna Baiges
Antonio Caballero
Fèlix de Castro

1

J. LOCKE
ÈPOCA:
La revolució industrial (S. XVIII).

El Tractat d'Utrech (1713) va representar una fase d'estabilitat en les relacions internacionals. Les
monarquies europees van continuar al segle XVIII la política mercantilista encetada el segle anterior: es
va afavorir el desenvolupament de laproducció interior, la instal.lació de manufactures, la potenciació
del comerç, especialment del comerç colonial, i el proteccionisme de les pròpies economies enfront de
les exteriors.
Tres seran, però, el fets que ajudaran a canviar la faç del planeta amb una velocitat com no s'havia vist
mai: La Revolució industrial anglesa, la Revolució francesa i la Revolució americana.
Els valors del Feudalismees dissoldran en un procés lent, però irreversible, que portarà a Gran Bretanya
a protagonitzar el fet més significatiu del segle, una revolució que representarà una autèntica ruptura
amb el passat, semblant a la revolució del Neolític, i que marcarà els inicis de la contemporaneïtat: estem
parlant de la Revolució Industrial (1780-1850).
Durant el segle XVII i al llarg de tot el segle XVIIIs'aniran produïnt un conjunt de canvis que actuaran
com a condicionants de la Revolució Industrial.
La introducció de noves tècniques de producció i la promulgació de lleis de tancament (enclosure acts),
que representaven una nova distribució de la terra, van provocar un significatiu augment en la
producció dels excedents agraris, tot constituïnt una “revolució agrícola”. Al mateix temps, l'incrementen la producció alimentària i la millora del nivell de vida, incidirà en un creixement sostingut de la
població gràcies a l'augment de la natalitat i el descens significatiu de la mortalitat, especialment la
catastròfica. El resultat serà una autèntica revolució demogràfica que provocarà la conversió de molts
pagesos en jornalers i estimularà el desenvolupament industrial proporcionant mà d'obraabundant;
aquest fet, estimularà un doble procés migratori, del camp cap a la ciutat i d'Europa cap a les colònies
del Nou Món.
La prosperitat dels ports comercials, Londres molt especialment, posarà de manifest l'extraordinari
creixement del comerç d'ultramar. Es van obrir noves rutes comercials (amb l’Índia, la Xina, el Japó,
Indonèsia i Amèrica) i es van intercanviar, amb un criteri moltdesigual, productes manufacturats per
matèries primeres de les colònies (cafè, sucre, tabac, rom, cacau, cotó,...); però un dels negocis més
grans el constituïa el florent comerç d'esclaus africans (més de sis milions van ser venuts als propietaris
de les plantacions del sud de les colònies angleses i més tard dels Estats Units).
Gran Bretanya (que monopolitzava el comerç del té), França i els PaïsosBaixos van acaparar el lideratge
del comerç internacional. A través de les Companyies comercials, asseguraven el domini de les seves
metròpolis i el control internacional dels productes. Aquest factor es va veure afavorit per la creixent
demanda externa, de manera que el 90 % de la producció era destinat a l'exportació. Així, cada cop més,
la resta de països van haver de subordinar els seus interessosals interessos econòmics d'aquells.
A les ciutats, l'empenta dels comerciants va posar en evidència les limitacions de la producció gremial.
Apareix la figura de l'industrial, l'home de negocis que, amb el capital comercial acumulat, organitza la
producció amb noves tècniques tot prefigurant al capitalista industrial de finals de segle. Feia falta, però,
un cos ideològic coherent amb la novaestructura de producció i els interessos de la nova classe burgesa,
aquest cos el constituïran els principis del liberalisme econòmic, formulats per Adam Smith l'any
1776. Aquest autor, que estableix els principis del capitalisme de lliure concurrència, considera que és el
treball (i no la terra) l'origen de la riquesa, i entén una nació com a un mercat obert a la llei de l'oferta i
de la demanda:...