Dylan Thomas

DYLAN THOMAS

SI FAIG EL MEU OFICI O EL MEU ART traducció de Marià Manent

Si faig el meu ofici o el meu art
monòton en la nit assossegada,
quan només s’aïra la Lluna
i els amants són al llit
duen als braços totes les tristeses,
vora la llum cantaire jo treballo,
no per ambició ni per guanyar-me el pa
o per l’envaniment i el comerç d’encanteris
als teatres de vori,
sinó per lasenzilla
paga, la més secreta del meu cor.

No per l’home soberg jo, decantat
de l’aïrada Lluna, escric en pàgines
com d’escuma marina, ni pels morts
que amb els seus rossinyols i salms torregen,
ans pels enamorats, que estrenyen als seus braços
les tristeses dels segles,
i no donen lloances ni jornal,
ni fan cas del meu art o el meu ofici.

I JA LA MORT NO TINDRÀ CAP DOMINI traducció deMarià Manent

I ja la mort no tindrà cap domini.
Els homes morts i nus es confondran
Amb el del vent i el de la Lluna vella;
Quan nets siguin llurs cossos i s’hagin esvaït,
Tindran estrelles vora el peu i el colze;
Encara que enfollissin tindran seny,
Sortiran de bell nou si dins la mar s’enfonsen;
Si els amants es perdessin, no ha de perdre’s l’amor,
I ja la mort no tindrà cap domini.I ja la mort no tindrà cap domini.
Sota les giragonses de la mar,
Els qui jeuen de temps no moriran torçant-se;
Cargolats en un poltre, quan els tendons cedeixen,
A una roda lligats, no es trencaran;
La fe, en llurs mans, pel mig serà rompuda
I dins d’ells sentiran els mals de l’unicorni;
Esberlats els extrems, no cruixiran mai més;
I ja la mort no tindrà cap domini.

I ja la mort notindrà cap domini.
El crit de les gavines ja mai no sentiran,
Ni es trencaran onades, amb brogit, a les costes;
On va brotar una flor, cap flor ja no podrà
Alçar mai més el cap quan bat la pluja;
Malgrat que estiguin folls i siguin morts com claus,
Donaran cops les testes d’aquella gent entre les margarides;
I al sol s’esberlaran fins que s’enfonsi el sol
I ja la mort no tindrà cap domini.COMENTARI

Dylan Thomas va néixer el 27 d’Octubre de 1914 a Swansea, una ciutat costanera de Gal·les; que ell mateix va descriure com a lletja i terriblement encantadora.
Segurament, és concebut com un dels grans “Maleïts” del segle XX; també segurament, el seu art no deixa indiferent a gaires.
Son pare era professor de llengua anglesa, per aquest motiu potser, Dylan va escriure sempre ambllengua anglesa els seus poemes, i no n’existeix ni un amb llengua gal·lesa, tot i ser la seva llengua natal .
Amb quatre anys era capaç de recitar llargs textos de Shakespeare i altres clàssics anglesos amb una modulació perfecta.
El jove, va enviar amb 20 anys el seu primer recull de poemes,18 poems a Robert Graves, que els va jutjar sense retrets. Tanmateix, el desig del pare de Dylan Thomas,que el seu fill formés part de l’elit universitària, es va frustrar, quan als 15 anys va deixar l’escola secundària.
En el seu primer recull de poemes, mostrava una capacitat espectacular de crear espais i pensaments íntims, que el va fer mostrar ràpidament al món social, encara que ell mateix el va definir com: “uns poemes que ni la meva pròpia mare entén”.
Aquest recull va ser precedit per 25poems al 1936 i Mapa d’Amor al 1939. Aquest mateix any es va casar amb Caitilin MacNamara, una ballarina que va renunciar a la seva carrera per casar-se amb ell. Van ser uns anys amb pobresa econòmica i submissió a l’alcohol molt forta.
Es va allistar a la Segona Guerra Mundial, però no el van acceptar argumentant que no era apte.
A partir d’aquest moment, va començar la seva faceta decomentarista de documentals i també de locutor i guionista de la BBC.
Va ser també escriptor de contes infantils, dramaturg i periodista al diari de Swansea, escrivint crítiques de cinema i teatre.
La seva veu es va fer tan famosa com la seva obra o les seves borratxeres, era noctàmbul, i tot el que tenia de bohemi també ho tenia d’alcohòlic.
Després d’uns anys de vida a Londres, es va mudar a...