economia mundi

TEMA 1: Enfocaments d’ economia mundial.

1. Què són els sistemes econòmics?
Un sistema econòmic és una forma d’organitzar el treball humà que, en totes les societats, es necessita per produir els béns i serveis que fan possible la vida. Els sistemes econòmics decideixen com es realitza el treball, quin treball es realitza i com s’utilitzen els productes resultants. Els sistemes econòmics són,fonamentalment, relacions entre persones.

2. Què s’entén per enfocament unidimensional o convencional de l’economia.
Quan es parla d’enfocament convencional o unidimensional es fa referència a aquell enfocament d’estudi del sistema econòmic basat en el mercat i el funcionament del mercat. En aquest, hi ha dos conceptes claus que se’n destaquen: la presumpció d’intercanvis voluntaris, és adir, no es força a ningú a comprar ni a vendre, i la no entrada de concepte com l’autoritat, la força o la coacció, sinó únicament la competència, essent la competència l’aspecte clau del mercat. S’entén que aquesta visió és molt limitada, ja que sols s’estudia el mercat segons la competència, deixant de banda aspectes com l’autoritarisme i el canvi que l’enfocament tridimensional inclou en el seuestudi.

3. Què s’entén per “economia política” o “economia tridimensional”.
Per economia política o economia tridimensional entenem aquells enfocament d’anàlisi que entén que les relacions que constitueixen tot sistema econòmic poden analitzar- se en funció de tres dimensions: la competència, l’autoritarisme i el canvi. Cadascuna de les dimensions seran estudiades en les qüestions següents.4. A què ens referim quan parlem de “competència” en l’”enfocament tridimensional”.
La primera dimensió, que qualificarem d’horitzontal, es denomina competència i es refereix a l’aspecte de les relacions econòmiques en el qual l’ intercanvi voluntari desenvolupa el paper més important. En el capitalisme, la competència té lloc fonamentalment a través del mecanisme dels mercats (i dels processoselectorals com veurem més endavant). Per exemple, quan un automobilista decideix reparar el seu vehicle en un taller i no en un altre, està exercint el que tots podem reconèixer com una elecció entre proveïdors que competeixen entre si.
Aquesta dimensió es denomina horitzontal perquè la competència tendeix a donar-se quan existeix una relativa igualtat de poder entre els oferents. En l’exempleanterior dels tallers, els mecànics han de competir entre si per atraure a l’automobilista, els tallers són formalment iguals i cap d’ells pot imposar a la resta (o a l’automobilista) el lloc en el que aquest ha de reparar l’automòbil.
L’economia política o tridimensional comparteix amb l’economia convencional o unidimensional el seu èmfasi en la dimensió de la competència com a quelcom essencialper entendre el funcionament de la nostra economia. Quan, com succeeix en el capitalisme, una gran part de la vida econòmica s’organitza a través de mercats (en contraposició, per exemple, amb el mer seguiment de patrons tradicionals o amb la planificació portada a terme per una burocràcia central), l’elecció a través de la competència té necessàriament un ampli abast.

5. A què ens referimquan parlem d’”autoritarisme” en l’”enfocament tridimensional”.
La segona dimensió es denomina autoritarisme i es refereix a l’aspecte de les relacions econòmiques en el que entren en joc el poder la coacció, la jerarquia i el fet de ser un subordinat o un superior. Per a que la persona A tingui autoritat sobre la B, ha de tenir algun tipus de poder sobre ella. En les societats capitalistes,l’autoritarisme constitueix un aspecte fonamental del lloc de treball, de la família, de les Administracions Públiques i de les relacions entre els diferents grups de la societat, especialment entre les classes, les races, els sexes i les nacions.
La dimensió de l’autoritarisme es denomina vertical perquè necessàriament implica a persones o grups que són desiguals, a l’estar uns més amunt que...