educación

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/d238/index
D238 - Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat auditiva
Desenvolupament cognitiu i dels aprenentatges
Desenvolupament cognitiu
Són molts els autors que han estudiat i reflexionat sobre el desenvolupament cognitiu de les persones sordes, sobretot per l'interès que representa la relació entrepensament i llenguatge. En els últims anys, però, s'ha estès la idea de Vygotsky segons la qual la interacció i l'entorn social són fonamentals per al desenvolupament. Aquest desenvolupament es basa en el fet que l'adult es situa en la zona de desenvolupament pròxim del nen, i, mitjançant la interacció, en què el llenguatge té un paper primordial, fa que l'infant vagi comprenent el món i construintper tal de desenvolupar-se.
En el cas dels alumnes amb pèrdua auditiva, en el desenvolupament cognitiu té un pes important el processament de la informació visual, el qual restringeix força el coneixement del món. És per això que resulta imprescindible completar-lo amb la mediació del llenguatge de l'adult mitjançant una interacció de qualitat. Moltes vegades, però, es veuen casos d'alumnes ambpèrdua auditiva en què l'entorn els ha restringit les interaccions de forma significativa i, en conseqüència, tant el desenvolupament comunicatiu i lingüístic, com el cognitiu i social, se'n veuen perjudicats.
Cal garantir la qualitat i la quantitat de la comunicació entre pares i fills i interlocutors diversos per tal de potenciar el desenvolupament del llenguatge i de la cognició. Aquestainteracció cal que es basi en el fet d'anar afegint llenguatge a les diferents experiències cognitives compartides amb l'adult. L'adult fa de mediador i afegeix paraules o signes per anar anomenant els objectes, els fets, ordenar temporalment, relacionar la causa-efecte, explicar fets descontextualitzats… Quan l'entorn no possibilita aquestes interaccions de qualitat, tant el desenvolupament cognitiu comel social se'n veuran implicats negativament. Cal que entre l'adult i l'infant sord hi hagi una bona sintonia comunicativa en la qual la prioritat és l'ús de la comunicació i no la intenció explícita d'ensenyar llenguatge. A vegades, l'adult, per manca de recursos, adopta una estil molt directiu que no deixa i no respecta la iniciativa del nen, que l'avalua constantment, que pregunta, etc. Aquestestil moltes vegades també es tendeix a donar a l'aula i, per tant, no permet a l'alumne sord tenir l'oportunitat de participar, raonar, reflexionar, fer hipòtesis…; en definitiva, de desenvolupar la seva cognició en bones condicions.
Quan l'entorn familiar o escolar no possibilita l'ús del llenguatge per compartir experiències cognitives, la competència lingüística, cognitiva i social noavança.
Tant si es dóna un aprenentatge del llenguatge oral, com de signes o bilingüe, és imprescindible la intervenció i l'assessorament precoç a les famílies per tal d'ensenyar-los a anar afegint llenguatge de qualitat i construir el coneixement del món del seu fill.
En el cas de la llengua oral, caldrà que els interlocutors utilitzin el suport de la informació visual, respectin l'atenciócompartida i s'adeqüin al nivell lingüístic del nen.
En el cas de la llengua de signes, necessitarà les mateixes estratègies que per a l'aprenentatge de la llengua oral, però caldrà assegurar l'oportunitat de tenir experiències amb diferents interlocutors competents i en situacions diferents. Això, és clar, implica que els pares hagin d'aprendre la llengua de signes.
Els aprenentatges
Fins ara hemanalitzat quina repercussió té la pèrdua auditiva en el desenvolupament comunicatiu i lingüístic i en la cognició, però dins del context escolar ens cal també saber quins són els aprenentatges en què aquests alumnes tindran més o menys dificultats. No es tracta tampoc de saber què és allò que no saben fer els alumnes sords, sinó de saber quines dificultats es trobaran per tal d'adequar el...