educacion fisica



TEMA 3: PRINCIPIS DE L’ ENTRENAMENT


1.- DEFINICIÓ

Pautes i criteris generals que cal seguir en l’entrenament per tal que els aparells i sistemes del nostre cos s’adaptin adequadament a l’esforç i ens ajudin a millorar.

2.- ELS PRINCIPALS PRINCIPIS DE L’ENTRENAMENT

Principi d’adequació de la càrrega.

Explicació: La càrrega a aplicar ha de ser proporcional a la capacitat derendiment i disposició psicològica de l’esportista. També s’anomena Principi d’individualitat o Principi de la intensitat.

Exemples: no podem fer un treball de força màxima als 14 anys si no volem provocar lesions o adaptacions inadequades en fases de creixement del metabolisme. No podem fer el mateix entrenament de força per dos persones de 18 anys que volen fer peses, si un pesa 65 kg. imedeix 1’85 metres i l’altre pesa 90 kg. i medeix 1’70 metres.

Subprincipis: La càrrega serà diferent si estem en els estadis d’iniciació esportiva, d’especialització, o dels alts rendiments esportius. Igualment serà diferent en la pretemporada, en la temporada o fase de competició, o en la fase de transició.
Principi d’adaptació.

Explicació: L’organisme humà és capaç de resistirl’exercici físic i d’habituar-se a la seva pràctica. O, ... , la successió en el temps de moltes sobrecompensacions, produeix una transformació, una adaptació del metabolisme i dels diversos aparells i sistemes del cos humà.

Exemples: Persona que en iniciar un programa d’entrenament no pot més que nedar 500 m. a ritme lent; a mesura que entrena i passa el temps (p. e. 5 mesos) pot arribar a nedar 2000m. A ritme molt més ràpid.


Principi de la progressió.

Explicació: L’organisme humà és capaç de suportar progressivament esforços cada vegada més grans. Dit d’altra forma, les càrregues d’entrenament s’han d’anar incrementant de manera lenta i constant; sinó l’organisme s’adapta a l’estímul i no produeix cap sobrecompensació. Cal incrementar primer el volum i després la intensitat. Aixòúltim s’anomena AFINACIÓ, que aconsella anar rebaixant volum per augmentar intensitat (es produeix principalment en el període competitiu, mentre que l’augment de volum es dona principalment en pretemporada).

Exemples: veure els del principi anterior.
Gràfica:


Principi de la continuïtat.

Explicació: S’ha de practicar exercici físic amb la freqüència necessària per aprofitar elsefectes positius de les sobrecompensacions.


Exemples: Si faig exercici físic un dia a la setmana l’únic que faré es cansar i desgastar el meu organisme sense produir cap progressió en el mateix. Es necessari fer un mínim de 2 o 3 entrenaments setmanals per produir millores en els nivells inicials de la persona.

Gràfica:



Subprincipis: No és la mateixa situació quan entreno permillorar el rendiment esportiu, que quan entreno per mantenir-me en forma o millorar la meva salut (Programes de Manteniment). La continuïtat o periodicitat dels entrenaments, així com altres paràmetres, són diferents.

Principi de multilateralitat i alternança (temps recuperació Q.F.B.).

Explicació: En la planificació de l’entrenament, les càrregues han de ser diverses, i han de respectarsempre els períodes de recuperació de cadascuna de les qualitats físiques per permetre a l’organisme sobrecompensi.
Exemples: Perill de salut o de descens del nivell si no respectem els períodes abans anomenats. Per exemple: corredor de 1.500 m. que estava sobreentrenat i es lesiona. Al tenir que parar per lesió, es quan va experimentar els millors temps.
Gràfica. Veure la anterior persobreentrenament i la següent per alternança adequada.


Principi de la preparació general i especial.

Explicació: En cada fase de la temporada o de la vida d’un esportista cal diferenciar (per separat) les pautes d’una preparació general i una preparació específica. En la primera, cal un desenvolupament equilibrat i el més ampli possible de totes les qualitats físiques, tècniques, tàctiques,...