educacion infatil

CONCEPCIONS TEÒRIQUES SOBRE EL JOC AL SEGLE XIX
Teoria de la potencia supèrflua. F.V Schiller
Aquesta teoria tracta d’explicar que el joc permet disminuir l’energia que no ha consumit el cos, per satisfer les necessitats biològiques bàsiques.
Teoria de l’energia sobrera. H.Spencer
Segons Spencer, les especies d’esser vius inferiors, necessiten consumir la major part de la seva energia percobrir les necessitats bàsiques, però a mesura que aquestes especies son més complexen, necessiten menys energia per cobrir aquestes necessitats. Per la qual cosa, els hi sobra una part d’aquesta energia.
Spencer considera que el joc és el resultat d’un excés d’energia acumulada. En el cas del humans, la impossibilitat de participar en activitats serioses, els condueix a invertir aquesta energiaen activitats supèrflues. (Energia que el cos no ha gastat, i que el cos necessita treure-la)
Teoria de la relaxació. M.Lazarus
Segons Lazarus, el joc és un sistema per relaxar els individus i recuperar energia en un moment de cansament. Al gastar l’energia que el cos ens proporciona, quedem cansats, per tants estem molt relaxats.
El joc no és mai nou del tot, ja que es relaciona amb accionso joc passats i superats. Aquest comportament encaixa amb algunes actuacions adultes, que utilitzen el joc per alliberar tensions i escapar de la rutina diària.
Teoria de la recapitulació
Stanley Hall, diu que, les persones rememoren o reprodueixen mitjançant el joc, tasques de la vida dels seus avantpassats.
Exemple Els infants volen jugar amb aigua perquè rememoren experiències agradablesdels seus avantpassats, els peixos.
Stanley Hall anys més tard, va completar la seva teoria defensant que les activitats lúdiques serveixen també d’estímul per al desenvolupament, és a dir, tenen una funció preparatòria per a la vida adulta.
Teoria de l’exercici preparatori o preexercici. Karl Gross
El joc és una activitat que serveix per practicar aquelles habilitats que més tard seran útilsper a la vida adulta.
Inspirat en les teories de Darwin, Karl Gross dedueix: Si els animals juguen, ha de ser perquè obtenen algun avantatge rn la lluita per a la supervivència. Així doncs, el joc impulsa a nens a moure els dits i el cos, xerrar, cridar... i en aquest procés aprenen a controlar el seu cos, que serà molt útil per quan siguin adults.
Segons Karl Gross, les pers. I animals efectuendos tipus d’act. En les primeres etapes de la vida:
Les dirigides a cobrir les necessitats bàsiques
Les que tenen com a objectiu que els òrgans vagin adquirint un cert grau de maduresa, mitjançant la pràctica.
El joc, és un dels elements més importants en el desenvolupament, ja que és una empenta per practicar els instints. La maduració dels instints fa que els individus diferenciïn la realitatde la ficció.
Una altra aportació de Gross és refereix a la funció simbòlica del joc sobre al base del preexercici.
TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX
Teoria general del joc de Buytendijk
Fisiòleg i etòleg neerlandès. Formula dos objeccions principals a la teoria del preexercici:
Afirma que no s’ha demostrat que un animal que no hagi jugat mai tingui instints menys perfectes.
L’activitatpsicomotora no necessita ser assajada per funcionar. Opina que els mecanismes nerviosos en què es basen aquestes conductes maduren independentment de l’exercici realitzat.
Els exercicis preparatoris existeixen, però mentre son preparatòria no constitueixen un joc.
Per a Buytendijk, una de les característiques de la infància és el joc.
Quatre condicions que possibiliten el joc:
L’ambigüitat delsmoviments.
El caràcter impulsiu dels moviments.
L’actitud emotiva davant la realitat.
La timidesa i la rapidesa a avergonyir-se.
Considera que la base del joc no són instints aïllats sinó impulsos més generals.
Tres impulsos que condueixen el joc:
L’impuls de llibertat
El desig de fusió
La tendència a la reiteració
La joguina és de vital importància a l’hora d’analitzar l’activitat lúdica....