EDUCACIÓ AL FRANQUISME

EDUCACIÓ AL FRANQUISME
El franquisme és el terme que avui preval per a designar el règim polític que nasqué de la Guerra Civil, va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, basat en el lideratge del general Francisco Franco, qui concentrava tots els poders, essent així simultàniament cap de l’estat, cap del govern i cap de l’exèrcit.
La història políticade l’educació no sempre es correspon amb la història general. En aquest cas , les grans etapes del franquisme són vàlides per a historiar el sistema educatiu. Per això dividim el període en tres fases cronològicament diferenciades: el totalitarisme polític, l’autoritarisme polític i la dictadura de desenvolupament.
L’ORIENTACIÓ TOTALITÀRIA DE L’EDUCACIÓ (1936-1945).
L’orientació política aspira afer de l’Estat l’eix de tota la vida nacional, integrada pels següents elements: antiparlamentarisme, antiliberalisme, partit únic, concentració dels poders en el líder, control absolut dels mitjans de comunicació, glorificació carismàtica del cap d’Estat, exaltació nacionalista,…
Així, la Falange tingué un paper decisiu en el control ideològic i en el sistema de valors que el règim volia inculcarals infants ja des de l'inici de la seva escolarització. Un sistema retrògrad, de pensament, llengua i religió únics, jerarquitzat a l'estil paramilitar, en què els càstigs corporals eren quelcom d’habitual i la separació de nois i noies, convertits ara en simples agents passius, era obligatòria.
La formació de “l’home nou”, element essencial de la qual serà la religió, conduí a una novapedagogia, unidimensional i presidida per valors d’autoritat, jerarquia, ordre, disciplina i aristocratisme. S’ aspira a formar la infantesa i la joventut d’acord amb uns patrons ideològics exclusius i excloents, fonamentalment l’aristocràcia. Per això la primera reforma important, Llei 20 de setembre de 1938, serà sobre el Batxillerat, del qual el destinatari natural serà la minoria rectora.
El programaeducatiu (currículum) es basava en una cultura clàssica i humanista (grec i llatí al llarg dels set anys de batxillerat), acompanyada de l’ensenyament de la religió catòlica i un enfocament nacionalista (Formación del Espíritu Nacional). De fet, l'ensenyament franquista era un instrument més d'espanyolització per part de la dictadura i una manera més d'assegurar-se la docilitat de la població,també mitjançant himnes i homenatges diaris a la bandera nacional.
La Falange Española aconsegueix imposar la LLei de 29 de juliol de 1943, sobre l’ordenació de la universitat espanyola, on l’Església catòlica estarà subordinada als ideals de la Falange. Així el rector, a més de catedràtic, haurà de ser militant de Falange Española Tradicionalista i de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista iels professors hauran de posseir el certificat d’adhesió als principis del Movimiento Nacional.
L’afebliment de les potències de l’Eix fa que el franquisme cerqui més suport en l’Església. Així la Llei de 17 de juliol de 1945 –sobre educació primària- té un predomini eclesiàstic en l’ensenyament.
AUTORITARISME POLÍTIC I EDUCACIÓ (1945-1962)
Al 1945 amb la publicació del Fur dels Espanyols,comença el procés que es denominarà la democràcia orgànica. En l’àmbit educatiu es van reforçar els valors religiosos tradicionals i, òbviament, es va produir un afebliment progressiu de les concepcions més estatistes, anticlericals i nacionalistes.
Així la religió desplaçarà definitivament la idea de raça, sang o sòl, típica del feixisme originari, i l’Església espanyola es col·locarà en una situacióprivilegiada. S’identifica la nació espanyola com a nació catòlica. És el triomf del nacionalcatolicisme i el principi de subsidiarietat, que es convertirà en el puntal de la nova política educativa. L’Estat acompleix ara una funció subsidiària. La confessionalitat de l’ensenyament s’aferma amb el Concordat entre la Santa Seu i l’Estat espanyol signat l’any 1953.
A aquest període pertany la Llei...