Educar:un compromiso con la memòria

RECENCIÓ DEL LLIBRE EDUCAR: UN COMPROMISO CON LA MEMORIA
Educar: un compromiso con la memoria “un libro para educar en libertad”

1.A què anomenem educació?
Podríem dir que l'educació és el conjunt de processos d'aprenentatge. Hi ha molts tipus d'aprenentatge, això no vol dir que tots siguin educatius. Aquests aprenentatges els qualificarem segons uns criteris. El criteri de contingut quevalora el que expliquem. El criteri de la forma que es fixa amb com fem les explicacions, el to de veu que utilitzem en cada moment i quina actitud prenem davant de les situacions. El criteri d'ús que es basa en aconseguir que l'alumne raoni i descobreixi l'aplicació i el perquè d'allò que s’aprèn. I el criteri d'equilibri que permet que el desenvolupament no s'estanqui en una única direcció.L'aprenentatge s’entén com l'obtenció de coneixements, comportaments i respostes noves mitjançant l'ensenyament. Hi ha diferents tipus d'aprenentatge:
-La manipulació on l'alumne no és conscient del que aprèn i on el professor no està exercint un paper educatiu ja que no s'utilitzen els criteris anteriorment descrits. Dos exemples són el condicionament i l'adoctrinament on l'alumne rep un estímul, comel dolor, la por per aprendre.
-La instrucció és un mètode que no té criteri d'ús, ja que a l'alumne no se'l deixa pensar ni justificar-se. Dins de la instrucció trobem l'ensinistrament que es centra en la imitació i la pràctica repetida per adquirir una destresa, habilitat concreta. És una tècnica utilitzada en animals. L'entrenament també és un tipus d'instrucció normalment s’utilitza en elmón esportiu.
-La formació on l'alumne amplia els seus coneixements gràcies a que pot manifestar els seus esquemes conceptuals. Es multipliquen les oportunitats d'aprendre, ja que fa a les persones més àgils, precises i obertes d'horitzons. Com bé va dir (Kriekermans, A[1].1967) en el seu concepte de formació, la capacitat de reflexió, la capacitat de valoració crítica i la sensibilitat per alsvalors estètics que es veuen desenvolupats en el nen.
-L'educació aporta tots els criteris descrits anteriorment. L'alumne aprèn alguna cosa valuosa i a més es formen esquemes conceptuals propis en cada individu.

2.LA PERSONA COM A ÉSSER HISTÒRIC. EL PROCÈS DE LA SEVA OBERTURA AL MÓN
L'educació comença des del moment en que naixem.
L’infant té una concepció del món delimitada normalment per laseva família que és l'encarregada de prendre les decisions del camí que seguirà el seu fill. La família ens aporta les primeres concepcions del món. Els valors, objectius a la vida, religió, valor dels diners i les costums que observem. També partim de valors i costums que ens han aportat els altres, la societat i l'època històrica. Tot i així a mesura que creixem i descobrim noves realitats, podemanar construint la nostra pròpia vida. Dic podem perquè no tothom té la sort o el valor de poder decidir la seva pròpia vida. Hi ha gent que té por d'equivocar-se i per això no pren les seves decisions o opta perquè els demés les triïn per ell, com bé va descriure (Fromm, Erich[2].1968) en “El miedo a la libertad”. Per tant un dels objectius principals de l'educació hauria de ser el de formarpersones capaces de pensar i prendre les seves decisions assumint la responsabilitat.
Quan comencem a adonar-nos d’això és quan podem dir que l'infant entra en l'etapa de l'adolescència. Inevitablement estarà condicionat, ja que fa uns dotze anys que està vivint.
Això ens influeix per tota la vida i a més, sovint ens recolzem en idees dels altres.
També ens influeixen les experiències viscudesfins al moment que ens poden limitar si han estat dolentes. Això fa que ens afectin les critiques dels altres i ens repercuteixin alhora de definir el nostre autoconcepte. Tot i així quan ens fem adults podem canviar el nostre autoconcepte analitzant la situació des d'una altra perspectiva.
La família juga un paper molt importat en el desenvolupament d'actituds radicals. Aquestes actituds poden...