El caf de la Marina

Guia de lectura

El cafè de la Marina,
de Josep M. de Sagarra
a càrrec de Pep Paré

2

Índex

1 Contextualització
1.1 Un teatre nou després del noucentisme
1.2 Un autor encarat a l’èxit

3
3
3

2 Anàlisi estructural
2.1 La terna clàssica juga i guanya
2.2 Acte primer: un cor en un lloc
2.3 Acte segon: el ball d’expectatives
2.4 Acte tercer: el clímax de l’amor sobtat

6
6
7
9
10

3 Anàlisitemàtica i dels personatges
3.1 De pintoresquisme al pauperisme
3.2 El domini del mascle
3.3 L’amor que tot ho redimeix
3.4 El corifeu Luard

13
13
14
15
16

4 Anàlisi formal
4.1 Una llengua i una sintaxi que arribin
4.2 Els colors del lèxic

17
17
17

5 Guió per al comentari de l’obra
5.1 Contextualització
5.2 Estructura
5.3 Temàtica i personatges
5.4 Aspectes formals

19
19
19
20
20

Guia de lecturad’El cafè de la Marina

3

1 CONTEXTUALITZACIÓ
1.1 Un teatre nou després del noucentisme
NOUCENTISME
[TiC] · C.9 · P. 161-174
EUGENI D’ORS
[TiC] · C.9 · P. 165-166
JOSEP CARNER
[TiC] · C.9 · P. 168-169
MODERNISME
[TiC] · C.7 · P. 121-123
JOSEP M. DE SAGARRA
[TiC] · C.10 · P. 193.195

ÀNGEL GUIMERÀ
[TiC] · C.5 · P. 96-98
SERAFÍ PITARRA
[TiC] · C.5 · P. 96
SIMBOLISME

[TiC] · C.6 · P. 113-114CARLES SOLDEVILA
[TiC] · C.9 · P. 172
JOAN PUIG I FERRETER
[TiC] · C.7 · P. 130
RAMON VINYES
[TiC] · C.7 · P. 131
JOAN OLIVER

[TiC] · C.13 · P. 240-241

Un cop el noucentisme ha fet el seu cant del cigne, el teatre català es revifarà de mica
en mica. Recordem que els noucentistes no valoraven prou el gènere dramàtic per les
implicacions popularistes que li trobaven. La poesia havia estat la ninetadels seus ulls
per la seva natura «sacrosanta». Tenint en compte que Eugeni d’Ors i Josep Carner
dominaven les infraestructures culturals i editorials del moment, el seu dirigisme no va
permetre una renovació decidida del teatre català. Si el conte havia suposat el camí del
mig en la superació de l’estètica modernista pel que fa a la narrativa, no cal dir que el
teatre en vers oferia també aquestapossibilitat. Amb tot, aquest model no es perfà fins
que no arriba la intervenció de Josep Maria de Sagarra. Després del noucentisme, per
tant, s’inicia la recuperació del teatre a partir dels models de l’alta comèdia burgesa, i
aquesta serà la base del nou gènere durant els anys vint i trenta del segle XX. La indústria cultural té necessitat d’un públic i això explica que no s’entretingui ambprovatures experimentals que l’allunyarien d’un auditori que vol històries fàcils de pair. El
destinatari d’aquests productes és, principalment, el públic urbà i burgès, i també el
sector de la menestralia. Tot i el substrat del teatre del segle XIX, hi ha una voluntat de
superar els esquemes guimeranians i pitarrescos que havien donat tant de rendiment.
De fet, podia observar-se una certa saturació deruralisme i una defensa de la ciutat
com a espai de les accions teatrals.
Les obres que es representen en aquests anys no pretenen pas tractar els grans temes
simbòlics i simbolistes de l’època modernista, ara la burgesia vol la temàtica més contingent i passadora que li ofereix la comèdia burgesa: passen a primer terme els problemes domèstics que provenen dels triangles amorosos. No els cal lacontextualització
històrica i ideològica que demana una situació de lluita social. A l’escenari podem trobar personatges que facilitin la identificació amb l’individu burgès: que, en definitiva,
no trasbalsin l’ordre còsmic. Això deixa en segon lloc les passions tèrboles i melodramàtiques. Les convencions socials de classe intervenen en les trames, cosa que relativitza la dimensió tràgica delstriangles amorosos. Les aparences burgeses actuen com
a flassada que tapa les indignitats de la classe dominant. Aquesta civilitat és la que trobem en les obres de Carles Soldevila. Els anys vint, per tant, posen la base d’un teatre
urbà que cerca un públic al qual cal divertir sense incomodar-lo. Alguns epígons del
modernisme s’hi sumen, com ara Joan Puig i Ferreter, i el mateix Sagarra hi...