El Catalanisme 1833-1901

EL CATALANISME ( 1833 – 1901 )

“ El catalanisme històric és un moviment de defensa de la identitat i de lluita per aconseguir un autogovern per a Catalunya, lluny del centralisme i de l’ uniformisme. Ha estat un moviment complex i plural en el qual conviuen doctrines, estratègies i polítiques molt diferents, en què combreguen catòlics i ateus, separatistes i gent conservadora i del’esquerra, homes de cultura i d’altres poc lletrats, també anarquistes, comunistes i liberals i és un moviment interclassista. (...)

El catalanisme ha tingut una notable, i llarga, evolució històrica. Té tres columnes centrals que són els elements de «llarga durada », ja que hi són des del principi fins al final de la seva evolució: primer, l’existència d’una llengua, popular i culta; en segon terme unatransformació industrial, durant decennis única a Espanya, el resultat de la qual és el creixement econòmic i poblacional, la recepció d’immigrants i unes lluites socials modernes, que la singularitzen dins de la vida espanyola; i en tercer lloc, com a resultat de l’anterior, l’expansió de la ciutat de Barcelona, que esdevé la capital i el motor de Catalunya en tots els camps, de l’econòmic alcultural i artístic, passant pel social i polític.”

Josep Termes. ( Nou ) Resum d’Història del Catalanisme. Editorial Base. Barcelona, 2009.

1. Orígens del catalanisme

El brot d’un nacionalisme polític català cal relacionar-lo a partir dels anys trenta del s. XIX amb els següents elements:

➢ La difusió del Romanticisme. Quins trets d’aquest moviment estana la base dels moviments nacionalistes?

És un moviment cultural al igual que el nacionalisme. Exaltació de l’individu com a ésser únic, exaltació del sentiment i el món emotiu, exaltació dels valors culturals i nacionals.


Consulta la pàgina www.xtec.cat/aulanet/viatge/credit4/05/repro45a.htm


➢ El concepte de nació. A l’Europa del s. XIX apareix un doble concepte de nació.Llegeix el textos següents :


« Ja que l’home neix d’una raça i dins d’ ella, la seva cultura, educació i mentalitat tenen un caràcter genètic. Per això aquests caràcters nacionals tan peculiars i tan pregonament impresos en els pobles més antics que es perfilen inequívocament en tota la seva actuació sobre la terra. Així com la font s’enriqueix amb els components, les forces actives i el saborpropis del sòl on va brollar, així també el caràcter dels pobles antics es va originar dels trets racials, la regió que habitaven, el sistema de vida adoptat i l’ educació, com també de les ocupacions preferides i de les gestes de la seva primera història que li eren pròpies »


J. G. Herder . Idees per auna filosofia de la Història de la Humanitat




« Sobre quins criteris es fonamenta aquest dret nacional ?


1. Molts diuen que de la raça, però la veritat és que no hi ha raça pura. França és cèltica, ibèrica, germànica; Alemanya és cèltica, es germànica, eslava.
2. El que acabem de dir de la raça també s’ha de dir de la llengua. La llengua convida a reunir-se però no força afer-ho.
3. Tampoc la religió pot oferir bases suficient per a l’establiment d’una nacionalitat moderna. La religió s’ha tornat una cosa individual, mira la consciència de cadascú.
Acabem de veure el que no és suficient per crear tal principi nacional: la raça, la llengua, l’ afinitat religiosa, la geografia. Què més hi cal ?
Dues coses: l’una és la possessió en comú d’un ric llegat derecords, l’altra és el consentiment actual, el desig de viure junts, la voluntat de continuar fent valer l’herència que s’ha rebut indivisa.
Una nació és, doncs, una gran solidaritat constituïda pel sentiment dels sacrificis que s’han fet i d’aquells que encara hom està disposat a fer. Les nacions no són una cosa eterna. Han començat i conclouran. Probablement les substituirà la confederació...