El hombre en busca del sentido

Frankl, Viktor. (2004). El hombre en busca del sentido. (7a. ed.) Barcelona: Herder.
Durant la Segona Guerra Mundial, els nazis van dur a terme l’extermini dels jueus. Les bases d’aquest Holocaust, estaven establertes des de l’arribada al poder dels nazis a Alemanya. A partir d’aquest moment els jueus van ser sotmesos a unes mesures de segregació civil, moral, política i econòmica.
Als campsd’extermini els jueus morien per extenuació, perquè eren utilitzats com a mà d’obra esclava, o executats a la cambra de gas quan ja no servien per treballar.
En aquest llibre s’expliquen les experiències personals que ha viscut un psicòleg, Viktor E. Frankl als camps de concentració de l’antiga Alemanya nazi, ja que ell, ha estat uns dels pocs supervivents i ha arribat a veure que una vegada dinsdel camp de concentració es realitzava una selecció: els malats, esgotats i incapaços de treballar, els portaven directament a la cambra de gas i els capaços de treballar els deixaven realitzar treballs forçosos.
Viktor Frankl, ens apropa a una part de la nostra història, a una situació dramàtica i cruel que molts ciutadans jueus van haver de suportar, i ens introdueix en la ment dels presonersi en la dels guàrdies que jugaven a ser Déu. Hi ha situacions molt complexes, com per exemple, triar entre la vida o la mort. És un llibre que no es pot deixar de llegir, dóna una idea del que van ser els camps de concentracions i com van poder sobreviure davant d’aquelles condicions infrahumanes, pel·lícules ho han demostrat, però la qüestió és que les pel·lícules són poc creïbles. En L’home ala recerca del sentit, l’autor no només reflecteix la seva experiència de presoner, sinó també els mecanismes que li van ajudar a sobreviure, que van donar origen a la logoterapia, mètode psicoterapèutic orientat a descobrir el sentit de la vida. En canvi en llibres com, 1El diari d’Anna Frank, l’autora no recorre a la psicologia per explicar les seves vivències, sinó que explica en forma de diarila seva experiència durant la persecució nazi.
Penso que Víktor Frankl titula així el llibre perquè revela que fins i tot en les pitjors circumstancies sempre es possible trobar alguna cosa positiva i descobrir un sentit i un camí en la vida.
Són tres capítols els quals són un món paral·lel al de la realitat, nomes per ser jueu no tenies dret a la vida, o almenys al mateix dret que la resta deles persones.
En el primer capítol, ens va descrivint les seves primeres experiències a la entrada del camp de concentració d’Auschwitch, les sensacions i sentiments que comencen aflorar, com prendre consciencia de la situació que han de afrontar, la curiositat sobre que serà el proper que ocorrerà, com seguir lluitant per la vida o millor deixa de sofrir.
En el segon capítol va descrivint unamultitud de sentiments, pensaments, situacions, sobre aspectes de la vida quotidiana. Ens parla de l’evolució com a persona que va tenint, ell i els seus companys.
I en una tercera part final, on desprès d’haver acabat tot, torna a una nova vida que ha de descobrir.
Molts presoners davant la desesperada situació, feia que més d’un volgués suïcidar-se. Però molts rebutjaven aquesta idea ja quela probabilitat de seguir vivint eren mínimes, així que no tenia sentit acabar amb una vida que possiblement acabarà d’un moment a un altre.
La capacitat d’utilitzar la ment per fugir de la dura rutina, per evadir-se i trobar-se amb la seva dona que li manté atent i actiu per seguir endavant, ens demostra el gran poder que pot exercir la ment en moments puntuals per mantenir desperta les ganes deseguir lluitant, així en situacions extremes poder mantenir la calma. Aquest poder de la ment és el que li va fer sobreviure. No només es va preocupar de cuidar-se a ell mateix, sinó dedicar-se també als altres, que potser tard o d’hora també moririen, perquè allí dins el valor seu és nul. Si jo fos ell, de debò no sabria el que hagués fet, encara que el correcte seria dir, jo faria el mateix....