El modernisme - palau de la música

EL MODERNISME

“EL PALAU DE LA MÚSICA”

Índex

1. El Modernisme

1.1. Context històric
1.2. Característiques Generals
1.3. Com a moviment europeu

1.3.1. Altres formes de Modernisme

1.4. Antecedents

2. Anàlisi edifici modernista2.1. El Palau de la Música
2.2. El client
2.3. L'arquitecte i els artistes
2.4. Context històric

3. Conclusions

4. Fonts Informació
4.1. Bibliografia
4.2. Webs
4.3. Imatges

1. El Modernisme

A grans trets podem dir que el Modernisme és unmoviment cultural que va tenir lloc a l'Occident al final del s. XIX i principis del XX. Va designar les tendències més renovadores de la literatura, la música, el teatre, l'arquitectura, les belles arts, la decoració, els mobles i altres objectes. Tot i que on més destaca és en l'arquitectura i la decoració. A Catalunya, per les seves circumstàncies, de les quals en parlarem més detalladament enel context històric, és més aviat un moviment polític-cultural el qual anhelava una transformació social. Es buscava, en paraules de l'escriptor Joan Fuster, canviar “una cultura regional i tradicional per una cultura moderna i nacional”.

Sorgeix a Europa amb la necessitat de trencar els criteris tradicionals i es busquen noves formes d'edificar amb la finalitat d'entrar al s. XX amb unaestètica més refinada i més moderna, influència directa de la Segona Revolució Industrial, i tot el que aquesta va comportar. Tot i que a cada país, segons el context històric de cada un, es va transformar d'una manera o altra.

La cronologia exacta del Modernisme a Catalunya és difícil i sempre convencional. Podem situar-lo entre l'any 1888 (any de l'Exposició Universal de Barcelona) i el 1906. Tot ique també podem afegir un pròleg que s'iniciaria en el 1882. I un epíleg fins el 1926, any de la mort de Gaudí. Les primeres obres no van aparèixer fins a la segona meitat del decenni dels vuitanta, amb l'actuació d'Antoni Gaudí i Domènech i Muntaner pel que fa a Catalunya i Sullivan als EEUU. Va ser en el decenni següent que l'obra es generalitza ja a tot Europa amb els seus principalsarquitectes i decoradors.

1.1. Context històric

A finals del s. XIX, producte de la industrialització, a tot Europa, es genera un debat intel·lectual respecte a mantenir les idees academicistes clàssiques (el Neoclassicisme com a últim exponent) o bé apostar per una modernitat innovadora, experimental i agosarada paral·lela a l'economia industrial il'aprofitament de nous recursos. A Catalunya el procés de canvi, a més, es veu accelerat per tres aspectes més a part de la industrialització pròpiament, com la Renaixença (1833-1880), la necessitat evolutiva de regeneració social i política i l'ampliació urbanística de moltes ciutats, com l'eixample de Barcelona des de 1859.

El moment històric, com veiem, és idoni, Catalunya viu un creixement econòmic iuna reafirmació nacional important després d'un llarg període de decadència originat per la derrota del 1714 i la conseqüent pèrdua dels seus drets i institucions nacionals. A més, coincideix en un moment pessimista a Espanya, on la pèrdua de les darreres colònies americanes posa en crisi el concepte d'Estat Espanyol i manifesta de forma meridiana l'anquilosament de les estructures de l'estat i lamanca de modernitat en l'economia i la societat espanyola en general. Per tant, l'arquitectura modernista catalana significa, per una banda, la modernització de les tècniques de construcció, amb l'ús del ferro en les estructures o la utilització d'elements prefabricats, al mateix temps que es conserven elements tradicionals com la construcció amb totxo vist i a més s'enllaça amb l'estil gòtic...