El Modernisme

MODERNISME 
1. Poesia.​
 Joan Maragall 
 
 
        EXCELSIOR 
 
 1   Vigila, esperit, vigila,  ​
  7a 
 2   no perdis mai el teu nord,   ​
7b 
 3   no et deixis dur a la tranquil.la   ​
8a 
 4   aigua mansa de cap port.​
   7b 
 
 5   Gira, gira els ulls enlaire,  ​
 7c 
 6   no miris les platges roïns,   ​
8d 
 7   dóna el front en el gran aire,   ​
7c 
 8   sempre, sempre mar endins.   ​
7d  
 9    Sempre amb les veles suspeses,  ​
 7e 
10   del cel al mar transparent,  ​
 7f 
11   sempre entorn aigües esteses  ​
7e 
12   que es moguin eternament. ​
 7f 
 
13   Fuig­ne de la terra immoble, ​
 7g 
14   fuig dels horitzons mesquins: ​
 7d 
15   sempre al mar, al gran mar noble;  ​
7g 
16   sempre, sempre mar endins.  ​
7d 
 
17   Fora terres, fora platja,  ​
7h 18   oblida't de ton regrés:  ​
7i 
19   no s'acaba el teu viatge,  ​
7h 
20   no s'acabarà mai més.  ​
7i 
 
 
 
1. A quin llibre de l’obra de Maragall pertany aquest poema? 
  ​
  Pertany al seu primer llibre de poemes, anomenat ​
“Poesies”​
 (1895). 
 
2. Què significa ​
Excelsior​
? 
  ​
  Significa major, superior.  
 
3. Analitza la mètrica del poema. 

­ Quantes estrofes té? 
  ​
  Té 4 estrofes. ­ Quants versos té cada estrofa? 
  ​
 Cada estrofa té 4 versos. 
­ Quantes síl∙labes té cada vers? 
   Cada vers té 7 síl.labes, excetpuant els versos 3 i 6, que t​
é​
nen 8 síl.labes. 
­ Quin tipus de rima hi ha? 
   Hi ha rima consonant. 
­ Quina estructura rítmica té? 
   7a 7b 8a 7b/7c 8d 7c 7d/7e 7f 7e 7f/7g 7d 7g 7d/7h 7i 7h 7i (art menor i rima consonant). 
 
4. Escriu el tema del poema. 
  En  aquest  poema  el poeta  es  dirigeix al seu esperit, no pot  restar aturat,  no pot estar en llocs 
tranquils, ha de fugir de llocs immòbils i sempre va camí cap a l'aventura, va cap a un altre lloc. 
 
5. Creus que és un poema decadentista o regeneracionista? 
  ​
És  un  poema  vitalista­regeneracionista,  perqué  s’observa  clarament  que  l’autor  recupera  el 
paper  del  jo  (esperit), de la persona quasi sobrehumana que amb la seua voluntat era capaç de 
transformar el món.   
 
6. Quina forma verbal predomina al poema? Què provoca l’ús d’aquesta forma verbal? 
   Predomina l’imperatiu, ja que es dirigeix al seu propi esperit, per tal que adopti una 
actitud  que  permeti   aconseguir  les  aspiracions  vitals  de  la  seva  persona.  Són  exigències 
d'actuació. 
  Usa  la  segona  persona   verbal. Aquest  recurs  permet  que,  tot  i   ser,  un  poema  molt  personal, 
alhora  tingui  un  valor  universal,  amb  el  qual  el  lector  es  pot  sentir  identificat,  per  l'existència  
d'aquest “tu”. 
 
7. A qui creus que fa referència Maragall quan diu “esperit”. 
   ​
 Fa referència al seu jo interior,​
 ​
a la seua ànima. 
 8. A què fa referència la metàfora dels elements de la natura “aigua mansa” i  “aire”? 
  Maragall  relaciona  els  elements  pròxims  a  la  terra,(“​
aigua  mansa  de  port”,  “platges  roïns”, 
“terra  immoble”),  amb  la  monotonia,  amb  una  vida   avorrida  i poc satisfactòria  a nivell espiritual. 
En  canvi,  associa  elements  del  mar  i  del  cel,  relacionats  amb  l’infinit  i  el moviment (“​
gran aire​
”, “mar endins”, “aigües esteses”), amb l’aventura, el goig per descobrir i viure intrèpidament.  
 
9.  Identifica  alguna  de  les característiques del moviment del Modernisme que transmet el 
poema. 
  ­L’ús  del  simbolisme.  Sugerir  per  mitjà  de  símbols  (com  l’aigua,  la  mar,  l’aire…)  allò  que  és 
inabastable amb els sentits. 
 ­El caràcter vitalista, que recupera el paper del jo. 
 ­Empra un llenguatge culte i refinat.  

  
  10.  Explica  algunes  de  les  idees de  l’escriptor  alemany  Nietzche  que  Maragall ha volgut  
transmetre amb el seu poema. 
  ​
Nietzche creia que s’havia de recuperar el paper del jo, de la  persona quasi  sobrehumana que 
amb   la  seua  voluntat  era  ​
capaç  de  transformar   el  món.   Propugna  el   poder  de  la  decisió 
humana,  de  la  seva  voluntat, ...