El Noucentisme

·El Noucentisme:
Durant les primeres dècades del segle XX, va ser un corrent cultural i polític que es va iniciar amb la creació de Solidaritat Catalana i es va acabar amb el cop d’estat de Primo de Rivera. Al 1906 es van donar tres fets importants:
·Eugeni d’Ors: ideòleg del moviment, va publicar el “Glosari” a La Veu de Catalunya, des d’on va transmetre la seva doctrina noucentista.
·JosepCarner: va ser el model de l’artista i va publicar “Els fruits saborosos”, obra en què va reflectir els ideals ètics i estètics del moviment.
·Enric Prat de la Riva: és la figura del polític. Va fer que les idees noucentistes pesessin a la vida civil.
·Es va fer el Primer Congrés de la Llengua Catalana: primer pas cap a la normalització de la llengua.

Tot i que el Noucentisme va trencar amb l’ideariestètic del moviment anterior, va donar continuïtat a la tasca iniciada pel Modernisme de renovar la cultura catalana per fer de Catalunya un país autònom, modern i europeu. Van col·laborar amb la classe burgesa catalana en el projecte de transformació de la societat perquè eren més realistes, treballadors i efectius. D’aquesta manera el moviment és civil i afecta a tothom.
Pompeu Fabra,gramàtic, s’encarregà de la reforma lingüística i de la seva consolidació. L’any 1907 es va fundar l’IEC (on hi publica les seves obres) i al 1992 hi va haver el 2n Congrés de la llengua catalana (DIEC).
Pompeu Fabra, l’any 1913 va publicar “l’Ortografia” del català. Al 1918 la “Gramàtica” catalana i el 1932 va publicar “El Diccionari” de la llengua catalana.
Fabra no escriu les seves obres junt amb elsnoucentistes perquè ells ho volien tot organitzat i controlat. Al Modernisme els publica a l’Avenç però no quedaven ben recopilats ni organitzats.
Malgrat la voluntat de canvi i de renovació dels noucentistes, el món clàssic es va prendre com a model cultural, els valors en què es basava eren: ordre, disciplina, perfecció, bellesa formal i intel·ligència.
L’Institut d’Estudis Catalans va ser fundatel 1907, va ser l’Institut que es va ocupar de recollir baix la seva institució totes les ciències i novetats que es produeixen a Catalunya. I aquest serà el que donarà suport a Pompeu Fabra per a què normativitzes la llengua catalana.
 Temes propis del Noucentisme: imperialisme, arbitrarisme, classicisme, mediterranisme i el civilisme.

-Eugeni d’Ors i Rovira: va ser l’ideòleg del movimentnoucentista. Va treballar a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Pseudònim (Xènius)
La mort de Prat de la Riba va tenir repercussions negatives en Eugeni d’Ors, que va ser forçat a dimitir dels seus càrrecs oficials. Com a conseqüència va abandonar la seva llengua i va començar a publicar en castellà.
Obra: un dels gèneres que més va conrear fou la glosa, article de caire intel·lectual on alliçonavaels seus lectors. Els temes tractats eren molt variats, l’objectiu sempre era el mateix: donar una determinada visió del món. L’estil que va utilitzar va ser innovador, ja que al costat d’un llenguatge elaborat, culte noucentista, hi havia un tractament enginyós, intel·ligent i àgil del tema.
Aquestes gloses van ser recollides en volums. Els més coneguts són: “La Ben Plantada” on presentava la donaideal com a símbol dels valors del Noucentisme, capaç de transformar per on passava; i Gualba, amb característiques semblants a la novel·la. Explica la història d’una noia i el seu pare immersos en una natura, Gualba, com protagonista.

-Josep Carner: va treballar activament a l’Institut d’Estudis Catalans. Va ser exiliat.
Obra: els primers anys de producció de Carner van estar influïts pelModernisme, les etapes més destacables van ser dues: la noucentista i la simbolista.
En la primera etapa va seguir els models estètics Noucentistes, obra destacada, “Els fruits saborosos” en què fa un recorregut per les diverses etapes de la vida (infantesa, joventut, maduresa, vellesa), aquesta obra el va consolidar com un dels millors escriptors. D’altres obres d’aquesta etapa són: Auques i...