El Ojal De Mierda

Resum de l’estudi introductori de Tirant lo Blanc
El 20 de novembre de 1490 es va imprimir la novel·la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Una obra que representa dues versions contraposades: D’una banda ens ofereix un món medieval, clasista i perfectament estructurat; i de l’altra, una societat nova que desembocarà en el Renaixement. Va ser la caiguda de Constantinoble a mans dels turcs el1453 el que es va escollir per assenyalar el pas de l’època medieval a la moderna, sigui l’indet on transcorren els episodis més suggestius de la novel·la. Es tracta de la millor novel·la europea del segle XV.

Orígens de la novel·la de cavalleries
Els precedents són traduccions molt lliures a les llengües vulgars de poemes èpics grecs i llatins de primer ordre. Aquestes recreacions anavenadreçades a l’aristocràcia, però que no sabia llatí y no les podía lleguir directament. S’hi van afegir les que tractaven sobre el rei Artús, la reina Ginebra i els cavallers de la Taula Rodona. L’anomenada materia de Bretanya las va recopilar el monjo Geoffrey de Monmouth. Les obres reflectien una Bretanya idealitzada en un ambient poètic i misterios. Totes aquestes narracions es designaven amb el nom denovas, terme que va alternar amb el de noves rimades i posseïen una extensió d’entre els 1.000 i els 6.000 versos. L’autor va ser Chrétien de Troyes del segle XII, les seves obres eren escrites en françès i en octosíl·labs apairats; es caracteritzen per la imprecisió histórica, l’exotisme geogràfic i la predència d’elements meravellosos. Chrétien s’inspira i recrea materials ja existents, alsquals dóna una nova forma i una estructura noves; dissenya la figura del protagonista principal.
Obres com el Lancelot o el Tristany van gaudir d’un èxit extraordinari, a més de pretendre ensenyar molaritats, s’orientaven cap a la diviso i l’entreteniment, vol presentar l’univers artúric com a històric (segle XIV)

L’estament cavalleresc
A partir del segle XIV, l’estament cavalleresc perdprotagonisme i deixa de ser la clase dirigent.
Els burgesos i els ciutadans superen, en consideració social, els cavallers. D’aquesta manera, el <<cavaller errant>> era una figura real a tot Europa i cercava empreses per posar a prova la seva valentía. Aquest fet va abocar els cavallers a crear una sèrie d’espectacles esportius i militars:
justes, torneigs, vots caballerescos i passosd’armes. Són considerats com una imitació real dels episodis que descriuen les novel·les artúriques.
Uns espectacles útils, hi podien gunyar diners ja que els perdedors eren fets presoners.
La cavalleria al segle XV té un paper de luxe; la literatura contribuirà de manera decisiva a mantener l’ideal d’uns cavallers que poden equiparar-se als seus herois predilectes. La vida i la ficció es veuenmútuament interrelacionades.
La vida caballeresca no sempre era elegant, els cavallers decidien solucionar els problemas a través d’una guerra privada que revestia dos aspectos: el deseiximent i la batalla a ultrança. En el primer s’atorgaven la facultat de perjudicar-se mútuament i en el segon es tractava la lluita a mort.

Novel·les cavalleresques i llibres de cavalleries
Les biografies decavallers van fer néixer un nou tipus de narració que té com a protagonista el <<cavaller errant>>: la biografia d’un cavaller inventat. Obres d’aquesta tipología són: Jehan de Saintré (Antonie de la Sale) i Història de Jacob Xalabín (Curial e Güelfa). Les novel·les cavalleresques intenten reflectir la realitat social, el Tirant lo Blanc encaixaria com anell al dit.
Aquest llibres presentenelements inversemblants i meravellosos.

La vida literaria a la València del segle XV
Valencia va convertirse en el centre de la Corona d’Aragó al segle XV. Hi ha dues raons que expliquen aquest fet: d’una banda les contínues epidèmis de pesta del segle XIV i de l’altra, València substirueix Barcelona com a capital financiera gràcies a una notable activitat económica. La vida literaria...