EL SABER FILOSÓFICO. (CATALÁN).

3. EL SABER FILOSÒFIC

3.1. Origen històric de la filosofia: mite i logos
Context.
Colònies jòniques fundades pels grecs al voltant dels S. VII-VI a J.C. (Milet, Efes...) a l’Àsia Menor (actuals costes turques)
En aquest context es produeix l’anomenada “transició o pas del mite al logos”.

Què és el mite?
Es podria traduir per “paraula”, però si volem una definiciómés completa: narració fantàstica que pretén explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrenaturals (déus o poders còsmics personificats, representacions antropomòrfiques)
Per tant, el mite és paraula plena de continguts sagrat, ocult i misteriós que només és a l’abast d’uns quants elegits

- Què és el “logos”?

Igual que el mite també fa referència ala “paraula” però entesa com a discurs racional, és a dir que pretén convèncer als altres sobre l’estructura i/o el funcionament de la realitat, raonant i fomentant una actitud crítica.

Quan comença l’ésser humà a filosofar? Quan adopta una actitud filosòfica?
Tesi aristotèlica de l’admiració: l’home comença a filosofar quan sent sorpresa o admiració per fenòmens que no coneix.Aquesta tesi està relacionat amb el dubte inicial: Com no sap, voldrà saber, descobrir el funcionament de la realitat. Cal no confondre el dubte inicial amb el dubte escèptic.
Per tant, un món enigmàtic plantejarà a l’home molts dubtes i interrogants que voldrà desxifrar, descobrir

Els presocràtics físics de la Jònia (milesis o monistes físics dels S. VII-VI a J.C.)
-Observaranun món canviant, una “physis” (natura) dinàmica, però, malgrat tot, entendran l’Univers com un “tot ordenat, harmònic i bell” (Definició de Cosmos)
-El cosmos significa, doncs, “ordre” i és oposat al “desordre” o caos.
-La natura, malgrat sigui dinàmica o canviant, presenta regularitats que voldran trobar.
-Es fan una pregunta: quin és l’origen de la natura, del cosmos? Laresposta és un principi originador o “arjé” que és un element de la natura determinat (aigua, aire, foc) o indeterminat (“apeiron”). Aquest principi és un (“mono”) i etern, a partir del qual s’originen totes les coses.

L’actitud filosòfica: anàlisi del dubte inicial:
-El dubte inicial no és un dubte escèptic. Cal saber que l’escepticisme és l’actitud filosòfica que afirma laimpossibilitat d’assolir la veritat, el coneixement, per la qual cosa tan sols ens resta dubtar de tot. El dubte escèptic ens dur a la passivitat o inacció.
-El dubte inicial, a diferència del dubte escèptic, és una postura acceptada epistemològicament, ja que tota persona inicialment no sap res. Per tant, és un punt de partida des del qual poder arribar a la veritat.
-El dubte inicial és metòdico metodològic, ja que és una via o camí que ens farà investigar, posar-nos en marxa amb la finalitat de conèixer els enigmes del món.
-El dubte inicial és crític, ja que no es conforma amb la primera solució trobada, ja que és una actitud filosòfica reflexiva i coherent.

3.2 La naturalesa de la filosofia
a)La recerca de la veritat:

El terme “filosofia” significaoriginalment “amor a la saviesa, a la sabiduria”. Per tant l’aspiració radical de la filosofia és assolir el saber.
Per a començar a saber cal començar per experimentar un sentiment d’admiració, de sorpresa davant uns fenòmens desconeguts i, també, per ser conscients de la nostra ignorància.

Quan Sòcrates (S. V a JC) afirmava “Només sé que no sé res”, ens volia venir a dir que eraconscient d’aquest estat d’ignorància inicial. Al mateix temps també volia dir que qui no sap, vol saber. Aquí trobem un dels significats de la filosofia: el desig de saber.

El filòsof , com indica la definició original de filosofia, és un amant de la saviesa, però no un savi. Aquesta reflexió de Pitàgores (S. V a JC) ens vindrà a dir que ell no es pot considerar un savi, perquè ell no ho...