El Saber Filosofico

UNITAT 3: QUÈ ÉS EL SABER? VERITAT I REALITAT
1. QUÈ ÉS EL SABER?
1.1 Coneixement i saber
El coneixement és una relació que s’estableix entre un subjecte i un objecte, per la qual el subjecte capta la realidad del objecte.
En aquesta línia es pot distingir també entre l’activitat de conèixer i el resultat de tal activitat, que se sol denominar coneixement. Així, mentre que conèixer estàlligat a la cerca de la veritat, el coneixement es refereix preferentment a la veritat trobada.
Podem diferenciar dos tipus de coneixement: el coneixement de les coses i el coneixement de la veritat, és a dir, de proposicions (saber).
Per experiència tenim una sèrie de coneixements de coses que cap proposició ens pot determinar. El coneixement de les coses suposa un contacte amb l’objecteconegut mitjançant l’experiència, i no és únic dels humans.
Pel contrari el saber o coneixement proposicional és exclusiu dels humans i s’estableix mitjançant la relació entre conceptes. Allò que jo sé són proposicions; sé que el cel és blau...
El saber proposicional és molt important perquè amplia el nostre àmbit de coneixement, sense aquest tipus de saber només podríem arribar a conèixer allò queestà a l’abast de la nostra experiència. En canvi utilitzant el saber proposicional podem arribar més lluny, el problema el tenim quan volem establir si aquest coneixement que tenim proposicional és o no vertader.
A partir d’ara només ens ocuparem d’aquest tipus de coneixement, és adir, parlarem del coneixement com a sinònim de saber. Com hem dit abans, el problema del saber proposicional éssaber quan aquest és veritable o fals, aquesta qüestió l’anirem desenvolupant al llarg de tota la unitat, però començarem ara per establir que fan falta tres condicions perquè s’estableixi el saber:
Condició de creença: “Si s sap que p, llavors S creu que p”. No tindria sentit dir que sé p però que no m’ho crec, si ho sé és perquè m’ho crec (encara que potser que cregui sense saber).
Condició dejustificació: “Si S sap que p, llavors S té raons per creure que p”. Si crec que p, però no ho puc justificar adequadamanet no es pot dir que ho sé.
Condició de veritat: “Si S sap que p, llavors p és vertader”. Aquesta és la qüestió més difícil, no és suficient amb que cregui i pugui justificar aquesta creença, per poder dir que sé, aquesta creença ha de ser verdadera. Un coneixement fals no éspròpiament coneixement, sinó erro.
En poques paraules; saber és tenir una creença justificada i verdadera.

2. QUÈ ÉS LA VERITAT?
2.1. Els diversos sentits de “veritat”
Estrictament parlant no hi ha coses vertaderes o falses: les coses són o no són, però no hi ha coses falses, sinó enunciats falsos que parlen sobre aquestes coses. Veritat o falsetat són una propietat deles proposicions. Aquest és el sentit prioritari de la paraula veritat: la veriat en sentit epistemològic, és a dir, en relació al nostre saber o coneixement proposicional.
Quan la veritat es predica com a propietat d’una cosa utilitzem el terme en sentit ontològic, per diferenciar l’autèntica realitat de la mera apariència. La veritat en aquest sentit és allò autènticament real, davant d’allòaparentment fals o ontològicament fals. (Exemple: quan preguntem si un anell és de veritat d’or).
També en ocasions parlem de veritat en un sentit moral, atenent a la intenció del subjecte, que formula amb sinceritat la seva creencia o bé formula un enunciat en el que no creu que estigui enganyant a ningú. En aquest sentit moral s’entén per veritat la sinceritat i falsedat la mentida.
2.2.Teories sobre la veritat
Ens centrarem en el sentit epistemològic, com una propietat de les proposicions. Sobre això hi ha diverses teories sobre quan una proposició és vertadera o no. Les diferencies entre les teories de veritat rau en el criteri de veritat utilitzat per diferenciar allò vertader d’allò fals.
A. Teoria de la veritat com autenticitat.
El vertader s’oposa al fals,...