El sistema exectoral espanyol

El sistema electoral espanyol i els seus principals problemes
Desprès de la ressaca electoral d’aquest passat 20 de Novembre, que és va saldar amb una victòria molt clara del PP (186 escons i 10.830.693 vots) i la desfeta més gran de l’historia del PSOE. Configuren un Congres dels Diputats que tot i la majoria absoluta del PP és el menys bipartidisme de tot l’historia espanyola amb un total de13 partits politics.
Tot i així hi ha un problema que és mante eleccions rere eleccions, la vigent llei orgànica electoral que és mante intocable des de 1985 i que segons Muñoz-Casayús, de la Assamble de Tres Cantos, en una entrevista concedida al El País assegura que l’anomenada llei es va fer en un moment de Transició democràtica on Espanya necessitava grans majoria per donar estabilitat a unpaís que feia els seus primers passos en democràcia. Però desprès de 26 anys aquesta fase s’ha superat i el poble espanyol reclama més veus dintre el Congres.
Gran part dels partits minoritaris i fins i tot el PP l’any 2004 (segons el diari El Publico) reclamen i inclouen en el seu programa electoral, una reforma de la llei electoral immediata en la qual i predomina el lema “1 ciutadà 1 vot”, quefaria que el dibuix del Congres canvies radicalment.
Per començar cal descriure l’actual sistema electoral espanyol i analitzar els possibles problemes que fan que a la majoria dels partits els i costi més treure escons al Congres, 3 punts són les principals bases d’aquest sistema:
- Sistema de Hondt
- Les circumscripcions provincials
- La barrera del 3%

El primer punt és bàsicament unsistema matemàtic creat per Victor Hondt i que és utilitzat per assignar els escons al Congres segons el nombra de votants, un exemple de sistema de Hondt seria aquest:
En una població si comptabilitzen , si presenten 4 partits politics, els quals treuen els següents vots:
- Partit A: 1.000 vots
- Partit B: 800 vots
- Partit C: 600 vots
- Partit D: 500 vots

Pensant que s’han de repartir 7escons en aquesta població; per tal de repartir els escons és porta a terme els següents passos:
a) Es divideix el numero de vots de cada partit entre 1, 2, 3... fins a 7 (que són els escons a repartir).
b) S’assignen els escons als 7 números (els números d’escons disponibles) més alts que surtin al fer aquestes divisions.
La taula quedaria de la següent manera:
7 escons 1 2 3 4 5 6
Partit A1000 500 333 250 ... ...
Partit B 800 400 266 200 ... ...
Partit C 600 300 200 150 ... ...
Partit D 500 175 116,7 87, 5 ... ...

Fen aquesta operació podem veure que sotraguen 3 escons al partit A, 2 escons al partit B i 1 als partits C i D. Aquest sistema proporcional (és completament proporcional quan els nombre d’escons estan per sobra de 8/9) permet la pluralitat de partits dintre una cambrade representants.
El segon punt és possiblement aquell que la majoria de partits minoritaris canviarien, sobretot IU-ICV (Izquierda Unida-Iniciativa Verds per Catalunya) i UPyD (Unión Progreso y Democracia) que sens dubte són els partits més democràtics tal com ho expressen els líders de les col·lisions, com ara Cayo Lara (IU) "Nos han robado 14 escaños que se han llevado otros gruposparlamentarios".
Tot i ser eleccions generals o sigui d’àmbit estatal, els ciutadans votem provincialment per tant votem a la nostra circumscripció provincial. Al Congres de Diputats hi ha 350 escons, aquets no és reparteixen en funció de tots els vots d’Espanya, si no que a cada província se li assigna un nombre concret d’escons segons quina sigui la seva població (l’assignació d’escons pot variar d’uneseleccions a unes altres ja que la població duna província pot augmentar o disminuir la seva població en el que dura una legislatura).
A Espanya hi ha 50 províncies i 2 ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), per començar a cada província se li assignen 2 escons directament i 1 a les ciutats autònomes. Dels 350 escons inicials, ja ni han assignats 102 des de bon començament, i els 248 restants...