Elogi de la feblesa

SEMINARI 1r GRAU DE PRIMÀRIA 2011-12

Guia de treball

Lectura de: Jollien, A. (2001). Elogi de la feblesa. Barcelona: La Magrana.

Fes un escrit sobre la lectura de l’obra de Jollien. El text ha d’incorporar els aspectes següents però no cal que sigui en l’ordre que aquí s’estableix. Pots fer un text amb quatre parts, però pots, també, fer un sol text que incorpori els diversos temesindicats.

1. Explica, globalment, en què consisteix aquesta obra autobiogràfica. Què hi plasma l’autor, com ho plasma, per què ho plasma?
2. El mètode socràtic en l’Elogi de la feblesa. La forma i el fons del diàleg amb Sòcrates.
3. Tria un o alguns dels temes que són presents a l’obra de Jollien: l’amistat, la normalitat, els educadors, l’educabilitat de l’ésser humà, l’esforç... Fes-neuna reflexió mostrant el punt de vista de Jollien. Per anar més a fons, cita i comenta fragments del text.
4. Quin efecte ha tingut en tu aquesta lectura? En què t’ha fet pensar i t’ha interrogat? En què t’ha fet canviar? Què t’ha fet repensar?

[pic]

“EL TONO EN LA ENSEÑANZA”
Història i Antropologia de l’educació

En aquesta obra ens submergim en un diàleg profund i amb caràcter propientre Alexandre Jollien, l’autor del llibre en qüestió i el qual pateix de paràlisis cerebral i Sòcrates, filòsof imponent de la època grega i un dels motius entre els quals l‘autor assegura que va escollir la carrera de filosofia. Aquest diàleg sorgeix o ajuda a Jollien a descriure una autobiografia reveladora en la qual es remunta als seus primers moments de vida al néixer, això través delsrecords de sa mare, passant per el centre especialitzat on va viure la seva infància i acabant pel començament de la seva integració en la societat. Utilitza el seu discurs amb Sòcrates com si aquest fos una veu interior que li plantegés o el puncís perquè revelés més i més sobre ell mateix a més de fer-lo enraonar sobre els seus propis arguments. Ben mirat es increïble que hagi pogut dur a terme talcosa amb la naturalitat i la simplesa demostrats en aquestes pàgines.
Durant tot el transcurs de la seva obra, Jollien ens convida sense temor ni misericòrdia a endinsar-nos en una vida de caràcter cruel i dolorós però amb unes ànsies de superació e integració que superen totes les expectatives inicials. Com afirma repetidament l‘autor durant el transcurs de la seva obra “la capacitatd’adaptació de l’home es increïble”.1
¿El per què de tot això? Probablement no és només per fer-nos obrir els ulls a molts sobre diferents qüestions que no coneixem u omitim intencionadament a la vida, sinó que estic convençut que també ho fa per ell mateix per reafirmar-se com a ésser humà i assegurar al món que tot hi les seves mancances té tant dret i pot arribar a ser tan capaç com qualsevol altre i perlo tant, requereix el mateix tracte sigui bo o dolent per part de la societat en si. La pietat, assegura ell, no és el que busquen en realitat sinó l’acceptació com a iguals. Com afirma en un cert moment el qual casi podria considerar el meu preferit del llibre: A vegades un somriure pot arribar a ferir més i tot que el despreci o sada 2 tot hi que sigui amb tota la bona intenció del món... Aixòm’ha fet plantejar-me moltes coses de caliu personal i segurament hi seguiré pensant durant molt de temps.

Bé centrant-nos ara doncs en l’estructura fonamental de l’autobiografia destaquem el diàleg amb Sòcrates. Com ja he plantejat abans, però ara ho recullo amb més importància, segons el meu punt de vista, Sòcrates és interpretat com una veu interior, evidentment fent-se passar per aquest granfilòsof que amb les seves paraules guia la història i provoca que l’autor rebel·li fins els seus més ocults pensament. Analitzant metòdicament el discurs ens adonem que en veritat Sòcrates a penes parla més que per encoratjar a l’altre a que segueixi o per desviar l’atenció cap un punt en concret o com a últim recurs per fer que l’autor raoni algun dels seus pensaments. Si ens hi fixem amb...