Els mòbils en la conducta econòmica: heroïsme i solidaritat en el cas del dilema del presoner

ELS MÒBILS EN LA CONDUCTA ECONÒMICA: HEROÏSME I SOLIDARITAT EN EL CAS DEL DILEMA DEL PRESONER

En economia els comportaments són tipificats, és normal l’opció pels tipus ideals. L’homo oeconomicus n’és la principal representació. L’home econòmic permet que es dissenyi una forma modèlica de conducta que s’accepta com a racional a la doctrina. El escollit és el principi hedonista de lasatisfacció màxima amb el mínim esforç. I així hi ha racionalitat econòmica (màxim benefici per les empreses, màxima utilitat pels consumidors...). La conducta econòmica racional és per un interès individual, i això col·lisiona amb criteris ètics, ja que si els mòbils ètics s’han de fonamentar en l’egoisme, les recomanacions ètiques predicaran cohesió social, cooperació i solidaritat.

·TEORIA DELS JOCS:entre egoisme i solidaritat, com a mòbils conductistes, hi ha una dualitat, i amb això es veu el substrat agredolç del món dels economistes, ja que hi ha dualitat. S’actua en contextos de màxims o mínims condicionats, i també s’hi afegeixen aquelles situacions en que el resultats de alguns actes no és només l’efecte de les decisions d’un mateix, sinó que també l’efecte de les que adopten altres.Així que l’estratègia s’afegeix a la dualitat com a punt de referència de conductes i decisions. Per analitzar aquestes situacions és important conèixer la teoria dels jocs, que considera prendre decisions com un joc, i el resultat d’un individu no depèn només de la seva decisió, sinó també de les dels altres. El conjunt d’estratègies és com un joc. Si només hi ha dos agents és un joc de duespersones i si són més serà un joc de n persones. Si els guanys d’uns equivalen a les pèrdues dels altres serà el joc de suma zero. Els jocs poden ser finits o indefinits (segons possibilitats de les jugades), es poden caracteritzar per informació completa o incompleta, i poden ser d’estratègia pura (decisions responen a criteris de racionalitat) o mixta (altres motivacions). El resultat final depèn deles actituds dels jugadors i no de l’atzar.

En el joc s’ha de conèixer el nombre de jugadors, les estratègies i tots els resultats possibles. Tots els jugadors volen maximitzar la seva opció. Però, com que això depèn de la de l’altre, si l’altre agafa un màxim, aquest voldrà que per ell sigui un mínim. Si màxim i mínim i mínim i màxim coincideixen hi haurà una estratègia òptima. S’accepta que lacautela guiï les actuacions, així hi ha un guany com a mínim i una pèrdua com a màxim. Els jugadors, estratègies (cooperar i competir) i resultats es representen en un quadre.

Cooperació vs. egoisme: la teoria dels jocs serveix per avaluar resultats d’estratègies alternatives davant de situacions duals. A.W. Tucker va formular la teoria del dilema del presoner, que es tracta de dos presoners(convictes però no confessos) que s’enfronten a una condemna d’un any cada un, per falta de proves. Però si quan volen aclarir els fets un delata l’altre, quedarà lliure i l’inculpat complirà deu anys de presó. Si tots dos confessen la condemna serà de 5 anys per a cada un. A partir d’això, es poden fer diverses estratègies. En primer lloc, els presoners convenen que el millor és tenir uncomportament cohesionat i no delatar-se. Si un pensa en delatar a l’altre sense dir res i trencar la solidaritat, serà una estratègia dominant. Així, si actuen d’una manera egoista, tindran una condemna de 5 anys, i si ho fan solidàriament nomes a 1 any. Per tant, per aconseguir òptims individuals l’egoisme no ha de ser el mòbil de la conducta econòmica, ja que també se n’aconsegueixen amb la solidaritat icooperació.

·INTERÈS PERSONAL I INDIVIDUALISME: Tot i això, l’egoisme normalment fa de mòbil convencional de la conducta racional, sota la mà invisible o oculta, que diu que l’egoisme és un criteri de comportament econòmic i creu que cercant l’interès particular s’aconsegueix al mateix temps interès social. La generalització d’aquesta conducta fa que es sostingui que si els agents econòmics...