Els Sofistes De Socrates

TEMA 2 Els sofistes de socrates
ELS SOFISTES
Els sofistes pertanyen a un moviment filosòfic complex que desenvolupen la seva activitat en el moment que Atenes es una democràcia, la democràcia a Atenes es basa en 2 principis:
1. La igualtat de tots els ciutadans davant la llei. CIUTADÀ: home;adult;lliure;nascut a Atenes; NO: dones, esclaus ni estrangers.
2. La llibertat de tots elsciutadans en practicar política (vida pública)/ llibertat d’expressió en les assembles/ la oportunitat d’ocupar llocs de responsabilitat pública. Elecció o sorteig.
Un dels problemes d’aquesta democràcia era la DEMAGÒGIA: consisteix en dir a la gent allò que volen sentir, moltes vegades s’intenta guanyar el cor més que el cap de les persones, es vesteix com argument allò que només son emocions,amb la intenció clara de commoure a l’audiència. Els sofistes en aquest context es presenten con uns estrangers que tenen un sever que venen a canvi de diners i que es útil per a la vida, de fet prometen fer millors ciutadans en general el que ensenyes es RETÒRICA: l’art de la paraula be (tècnica per fer discurs).
• Per Plató els sofistes son: hàbils discutidors → son individus que poden discutirsobre qualsevol tema, dominen l’art de la persuasió, de fet poden fer de l’argument més dèbil l’argument més fort.
PUTES DE L’ÀNIMA → Per Plató els sofistes venen un talent i unes habilitats a canvi d’uns diners sense importar-los quin us en faran d’aquestes habilitats
Per Plató els sofistes interessats només en els diners acaben tinguent com a clients els joves rics, i per Plató es una de lescauses de la decadència d’Atenes: els sofistes han corromput la joventut.
IDEES IMPORTANTS QUE DEFENSEN ELS SOFISTES
A)RELATIVISME I ESCEPTICISME: qui millor expressa el relativisme es Protàgores “l’home és la mesura de totes les coses, de les que són, en tant que són, i de les que no són en tant. Que no son. Per Protagores no hi ha vals objectius, independents dels individus. Son els homes elsque decideixen que es bo que es just o que es bell.
L’HOME ES POT ENTENDRE EN 3 SENTITS
1) l’home com a especies, en aquest cas entendríem que el coneixement, justícia, bellesa i el be són creacions de l’espècie humana, fora de l’espècie humana no hi ha bellesa ni justícia ni veritat ni bondat. En el moment que desaparegués l’espècie humanadesapareixerien tots aquests valors.
2) l’home com animal social que crea cultures. Cada cultura decideix que està be, just i bell. La paradoxa es: una mateixa cosa pot ser alhora justa o injusta en funció de al cultura que la jutji. En aquest cas es descriu bé un fet, hi ha una diversitat d’interpretacions però no dona cap mecanisme per resoldre les contradiccions.
3) l’home com a individu. Cadascúdecideix que es bo, bell o just, en aquest cas tornem a tenir la mateixa paradoxa, serà bona o dolenta en funció de qui la jutji.
Gorgies, porta fins a l’extrem el relativisme de Protagores, per gorgies el coneixement objectiu es impossible, no podem conèixer res. Per ell només hi ha opinions, tota opinió sempre serà subjectiva, provisional. Per gorgies tot es defensable. Gracies a la retòricapodem fer de l’argument més dèbil el més fort, podem persuadir a qualsevol persona de qualsevol cosa.
B) CARACTER CUNVENCIONAL DE LES LLEIS (de la ciutat)
Tradicionalment s’identificava just amb lo que vol Déu, la llei tenia un origen diví, trenca la llei implicava anar contra els Déus en Antífon planteja una alternativa a aquesta visió tradicional de la justícia, per ell hi ha 2 tipus de lleis:Lleis naturals: son innates governen la vida i la mort dels individus, viuen i moren gracies a la aquestes lleis naturals, trencar una d’aquestes lleis independentment del lloc on estiguis sempre implica dolor. Si vol viure necessariament les han de complir. Per Antífon tots els individus son iguals davant aquestes lleis, tots tenen la mateixes necessitats naturals. Les desigualtats socials simples...