Escoles Helenístiques






TREBALL ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES


CONTEXTUALITZACIÓ
A la mort d’Alexandre el Gran (356-323 a.C.), els territoris conquerits no van seguir el somni que ell tenia sinó que els seus generals van dividir l’imperi creant monarquies hel·lenístiques. La unió entre aquestes monarquies era la llengua i la cultura grega fins i tot quan van ser conquerits per l’Imperi Romà. En establir lesmonarquies, els ciutadans perdien llibertats i participació en la vida ciutadana ja que estaven sotmesos al monarca això va comportar que la població tendís a triar el camí del mínim esforç.
Degut a la desaparició de la polis, va aparèixer un nou tipus de filosofia dominades per un pensament orientat a l’acció. Aquest tipus de filosofia s’estudiava en escoles hel·lenístiques, el pensament de lesquals es preocupava per la felicitat humana (absència de patiment, eliminació de les dependències...).

ESCOLES HEL·LENÍSTIQUES

ESCOLA CÍNICA
Aquesta escola va ser fundada a l’Antiga Grècia durant la segona meitat del s. IV aC per Antístenes de Cirene.
Els cínics insistien en una vida inspirada em la natura i menys sotmès a les dependències generades per la riquesa i per les convencionssocials i això els portava a viure amb allò mínim sense necessitat de res ni de ningú. Per a ells, el que calia fer no era incrementar els béns, sinó eliminar les necessitats. D’aquesta manera s’arribava a l’ideal de l’autarquia, és a dir, l’autosuficiència personal reflectit en l’època de crisi que s’estava vivint.
Eren famosos per les seves excentricitats i exemple provocadors per transmetre elssues pensaments. Un dels seus filòsofs més representatius fou Diògenes conegut per viure a la plaça pública dins d’una vella bóta de vi.
El pensament es va diluir força aviat però això no va impedir que els seus ideals arrelessin a futures escoles.

ESCOLA ESCÈPTICA
Aquesta escola va ser fundada pel filòsof Pirró d’Elis tot i que el seguidor que més va influenciar va ser Sext Empíric.Aquests filòsofs defensaven la necessitat de l’aparició d’un discurs filosòfic que defensava la necessitat de dubtar de tot i de mantenir respecte de tot una distancia prudent. Per a ells no hi havia possibilitat de coneixement vertader, res era cert ni fals per tant ningú es podia decantar per cap de les dues opcions d’aquesta manera romandrien tranquils. Per als escèptics calia abstenir-se dejutjar un tesi com a vertadera perquè podia acabar sent fictícia i això portaria a perdre la tranquil·litat.
Com que res es cert ni fals, els homes no podem qualificar les accions com a bones o dolentes ja que en si mateixes són indiferents. Això ens porta a concloure que els escèptics defensaven una posició relativista. Tot i això en la vida quotidiana es recomanava seguir a l’opinió majoritàriaper tal d’evitar enfrontaments.
Degut a l’època en que es troba, podem dir que l’escepticisme més que una doctrina és un tarannà que posava en dubte el dogmatisme.

ESCOLA EPICÚRIA
Aquesta escola es caracteritzava per seguir el pensament del filòsof Epicur de Samos que va ser el pare de la corrent coneguda com epicureisme. L’escola es preocupava sobretot pel patiment dels homes.
Dins l’àmbitteòric afirmaven que el plaer és la clau de la vida humana, és el que ens condueix a la felicitat. Els seguidors d’Epicur no eren partidaris de modificar la societat anant pel carrer, ells es quedaven tancats al Jardí d’Epicur i allà s’esforçaven per crear un espai aïllat de felicitat.
Per la seva part els altres ciutadans només gaudien dels plaers del menjar. Epicur malgrat defensar l’hedonisme(recerca del plaer com a màxim objectiu), creia que només amb la raó es podia arribar a la felicitat.
D’aquesta manera el filòsof fa una classificació dels plaers, tot fent consciència de que caldrà un càlcul assenyat d’aquests.
Dins de la classificació de plaers del epicuris, trobem tres tipus:
Els plaers naturals i necessaris, lligats a la conservació de la vida i el únics que cal...