Esparta i Atenes



Activitat Pràctica 2
Esparta i Atenes en el segle V aC





Món Clàssic I
Grau d’Humanitats 2012
Anna Roig Chertó







EXERCICI 2.1.

La pau de Nícias: un intent d’alto el foc en una sagnant guerra civil

1. Qui era Nícias?

Quan va morir Pèricles el poder de la ciutat d’Atenes es va dividir en dos fronts: l’encapçalat per Cleó, a favor de la guerra contra Esparta, il’altre dirigit per Nícias, més moderat i partidari a un acord entre ambdues ciutats.
Nícias (470-430 aC) va ser un general i estadista atenenc. Provenia d’una família d’aristòcrates, pel qual posseïa una gran riquesa heretada del seu pare. És sabut per escrits de l’època que era un mal estratega i que el seu caràcter era dèbil i poc persuasiu. Tot i això, gràcies a la seva generositat vaguanyar-se el favor del poble:

Sobre Nícias el primer que s’ofereix és dir el que va escriure Aristòtil(...) Nícias no era sever ni enganyós, sinó barrejat amb certa modèstia, mostrava certa timidesa, i sent per naturalesa poc resolutori i desconfiat, durant la guerra va amagar la seva por (...).

Plutarc: Vides paral·leles, Nícias II.


Mentre Pèricles va manejar la ciutat, estant dotat devirtut vertadera i d’una poderosa eloqüència, no va haver-hi necessitat d’altres prestigis; però Nícias, que no posseïa aquestes virtuts, va guanyar-se la popularitat amb béns de fortuna. Faltant-li disposició per rivalitzar amb la flexibilitat de Cleó, va aconseguir el favor del poble finançant espectacles i altres medis d’aquesta espècie. Subsisteixen encara les ofrenes que va fer, el Paladiond’Alcàssar (...), les aportacions a l’illa de Delos (...), el pont d’Atenes (...).

Plutarc: Vides paral·leles, Nícias III.

Va apostar per l’anomenada Pau de Nícias (421 aC) tractat pacifista signat entre Nícias i Plistoanacte, rei d’Esparta. En realitat va ser només un període de treva entre ambdues ciutats, ja que molt aviat es va trencar el compromís pacifista de cinquanta anys. Amb l’arribadad’Alcibiades al govern d’Atenes van començar a aparèixer fractures a les esperances de pau, amb la invasió de Sicília i la conseqüent derrota d’Atenes i mort de Nícias, qui va dirigir l’expedició. Aquest fracàs absolut va donar ocasió a Esparta per a continuar la guerra.
2. El període d’enfrontaments que va finir amb la Pau de Nícias és conegut com a Guerra Arquidàmica, per què?
El primerperíode de la Guerra del Peloponès és conegut com a Guerra Arquidàmica (431 aC- 421 aC) degut a Arquídam II, rei d’Esparta. Ell va ser qui va dirigir els atacs durant aquests primers anys de guerra contra Atenes. Durant aquests deu anys Arquídam va participar en tres expedicions contra l’Àtica i una contra Platees.
El poder de les dues ciutats va estar molt marcat des del principi i durant els deuanys d’aquesta guerra Arquidàmica: Esparta tenia la superioritat terrestre i Atenes la marítima, i no van arribar a un enfrontament en un territori on fos possible equiparar les forces entre ambdós ciutats.
3. Digueu el nom de dues de les póleis aliades d’Esparta i dues d’Atenes que van sotasignar la pau de Nícias.
Tenim certs dubtes a l’hora de respondre aquesta pregunta, ja que la informacióque hem trobat a les fonts consultades no ens respon de manera concisa quins van ser els aliats d’Atenes i Esparta en la signatura de la pau.
Sabem que tots els aliats d’Esparta van acceptar la pau excepte Beòcia, Corint, Elis i Mègara. Per altra banda, sabem que Corcira i Mitilene eren aliats d’Atenes molt danyats per la guerra dels deu anys (431 aC- 422 aC), pel que podem deduir que vanparticipar al tractat de la pau de Nícias.
4. L’aliança amb Atenes va durar els anys que s’havia estipulat en aquest jurament? Per què?
L’acord de pau signat l’any 421 aC, havia de durar cinquanta anys, però ben aviat es va trencar. Els primers rebrots van aparèixer per part d’aliats d’Esparta: Corint, Tebes i Mègara no estaven d’acord amb la poca consideració per part de la ciutat lacònia....