Estat I Educació En La Filosofia Platònica

Estat i educació en la filosofia platònica

Plató diu que la seva filosofia arrenca de la insatisfacció amb la situació política de la seva època. El filòsof atenès va ser especialment crític amb el sistema polític vigent a la seva ciutat, la democràcia, i amb les doctrines filosòfiques i polítiques dels sofistes (relativisme, escepticisme, convencionalisme i empirisme polític). Els sofistesvan ser intel · lectuals i educadors molt lligats al règim democràtic
que van tenir en contra als sectors més conservadors, partidaris de les formes més tradicionals de govern (tirania, oligarquia, aristocràcia). Però Plató tampoc compartirà les opinions d'això últim i es bolcarà en la filosofia per trobar-hi una alternativa, un remei per als mals polítics del seu temps. Plató trobarà aquest remeien la seva doctrina del filòsof governant. Per implantar aquest nou sistema polític i establir un Estat just i ben governat, serà imprescindible l'educació.

Segons Plató, en la democràcia atenesa no era en realitat el poble el que governava, sinó una minoria de polítics que arrossegaven al poble, i abusaven de la seva incapacitat política, de la seva falta de reflexió i de la seva insensatesa.Segons l'opinió de Plató aquests polítics, formats pels sofistes, lluny de buscar el bé de l'Estat buscaven només el seu propi benefici. A més Plató rebutjava que qualsevol pogués dirigir els assumptes públics sense cap necessitat de preparació i sense tenir en compte els seus coneixements i la seva virtut. Finalment, la decepció de Plató enfront de la democràcia va ser definitiva quan es vacometre l'extrema injustícia de jutjar i executar al seu mestre Sòcrates sota aquest sistema.

A la democràcia i l'oligarquia, Plató proposa la doctrina del filòsof governant. En síntesi aquesta doctrina afirma que els mals de la humanitat només tindran remei quan el govern estigui en mans dels veritables filòsofs. És a dir, en mans d'homes que, gràcies a la filosofia, han assolit la saviesa i lavirtut, que són indispensables per al bon govern de la ciutat. Aquesta proposta política és el resultat d'aplicar l'intel·lectualisme moral de Sòcrates al terreny de la política. En efecte, com, d'acord amb l'intel·lectualisme socràtic, només poden ser individus justos i bons aquells que saben en què consisteixen la justícia i el bé, Plató dedueix que només els filòsofs poden ser els governantsperfectes, ja que la filosofia és l'únic saber que proporciona el coneixement de les essències de la Justícia i del Bé indispensable per a conduir directament a un mateix i a la societat. El coneixement de les Idees, i especialment de les Idees de justícia, de Bé i Bellesa, proporciona al governant el criteri necessari per distingir el just de l'injust i el bo del dolent. Aquell governant que noconegui l'essència de la Justícia i del Bé mai arribarà a ser un governant just. En canvi, el filòsof governant governarà a la llum
de les idees eternes de Justícia, de Bé i Bellesa, que ha assolit mitjançant la filosofia.
 Els filòsofs governants compliran el seu deure i assumiran el govern de la ciutat ocupant-se de ell per torns, ja que estaran en deute amb la comunitat política que els haproporcionat una educació gràcies a la qual han accedit al coneixement del Bé i, consegüentment, a la virtut i a la felicitat.

En el pensament platònic l'educació està al servei de la política. El seu objectiu és l'educació política d'una elit d'individus savis i justos destinats a governar l'Estat. La política és per Plató un art o saber que té com a objectiu organitzar i harmonitzar la vida ensocietat i conduir l'Estat a la justícia, l'harmonia i la cohesió social. Plató està convençut que hi ha una ciència política capaç de produir la salut de l'Estat i conduir-lo a la justícia i a la felicitat. Per Plató aquest art és "la ciència de la justícia i del bé", i coincideix amb la dialèctica o filosofia, que és la ciència política que l'aspirant a governant necessita aprendre.

   Per Plató...