ESTELA

Principi 1.
Una educació de qualitat hauria de fomentar les dues funcions bàsiques de l’educació escolar, és a dir, la individuació i la socialització. Amb això volem dir que l’alumne s’ha de formar ell mateix per posteriorment, poder ser un membre actiu de la societat.
Aquest principi promou el seu procés com a alumne i la socialització dels membres més joves. A més, pretén ajudar al seudesenvolupament facilitant l’accés a un conjunt de sabers i formes culturals. En aquestes situacions, l’aprenentatge actua com a motor: és necessari perquè hi hagi aquesta individuació i aquesta socialització.
La idea és la següent: “Em construeixo com a persona però no a part de la societat”.

Principi 2.
Una educació de qualitat ha de garantir les relacions entre alumne, professor i continguts.La concepció constructivista (CCEAE) planteja com a concepte principal , tal i com diu el seu nom, la “construcció” de coneixements. Dins d’aquesta, el procés que emmarca és el de les relacions mestre-alumne-contingut. Aquests tres elements tenen la mateixa importància ja que no prevalen l’un sobre l’altre. L’objectiu principal és que l’alumne construeixi els seus esquemes de coneixementmitjançant relacions pertinents i necessàries dins el context escolar. Aquestes relacions porten al triangle interactiu, que engloba els tres vèrtexs del triangle anomenats abans: alumne, professor i continguts. La bilateralitat de relacions entre els tres afavoreixen una adaptació de l’ensenyament a les necessitats particulars i puntuals de cada alumne en el seu procés d’aprenentatge. El professor, com aagent educatiu especialitzat, fa de mediador entre els continguts i l’alumne, guiant-lo perquè aquest assigni els significats corresponents a aquests continguts, que són el conjunt de coneixements, objectes d’ensenyament i aprenentatge recreeats en un context específic i duts a terme a través d’activitats dissenyades i planificades. L’alumne per la seva banda dóna significat a aquests contingutsgràcies a l’activitat mental constructiva, que el professor ajuda a desenvolupar fent servir la seva influència. Per tant, arribar a aquesta construcció implica una interactivitat, és a dir, una sèrie d’interaccions entre diferents components, relacions bidireccionals on es dóna i es rep una influència educativa, una guia o una ajuda. La interactivitat engloba totes les interaccions que sorgeixenentre els diversos factors clau de l’aprenentatge: el professor, l’alumne i els continguts al voltant de context de l’escola, és a dir, el triangle interactiu. S’hi pot afegir, però, un element més: els alumnes dins del triangle, com a influència educativa d’altres alumnes.

Principi 3.
Una educació de qualitat ha de fomentar un aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu vecondicionat, primer de tot, per l’estat inicial de l’alumne, és a dir, la base de la qual parteix un alumne abans de començar un aprenentatge. L’aprenentatge significatiu és un procés d’establiment de relacions rellevants i no arbitràries entre els coneixements previs (el que ja sap l’alumne) i els nous aprenentatges (els nous coneixements que ha d’aprendre).
Els coneixements previs són també un elementinfluent en l’estat inicial de l’alumne, mencionat abans, ja que són les bases que conté l’alumne abans de començar el nou aprenentatge. Aquests coneixements són dels que disposa l’alumne de manera prèvia a l’aprenentatge i li permeten contactar en primer moment amb els continguts nous: són el punt de partida per a la construcció de significats. Els coneixements previs que s’utilitzen per abordar unnou aprenentatge han de ser sempre pertinents i necessaris, és a dir, han de ser coneixements que tinguin relació amb els nous i que per tant, siguin útils. Per assolir els coneixements nous cal que l’alumne modifiqui i actualitzi els seus coneixements previs, adequant-los als nous continguts. Aquests coneixements previs de l'alumne s'organitzen en esquemes de coneixement que són les...