Evolució de la idea d Espanya U1 T1

Evolució de la idea d’Espanya en l’imaginari geogràfic
Dr. Francesc Romagosa i Dr. Xavier Oliveras

El concepte “Espanya”, que avui associem a l’ens polític i territorial que també
anomenem estat espanyol o Regne d’Espanya, no sempre ha tingut aquesta interpretació.
Amb el temps ha anat canviant, tant des del punt de vista dels límits geogràfics físics i
polítics com de la pròpia idea associada aaquest concepte. En aquesta unitat
introductòria de l’assignatura estudiarem aquesta evolució.

Evolució del significat geogràfic físic i dels límits geogràfics d’Espanya
Fa uns dos mil anys, a l’època de l’Imperi romà ja es fa popular el concepte d’Espanya,
tot i que amb la denominació d’Hispania. Aquella era una denominació territorial de
sentit purament físic (similar a península Ibèrica); jautilitzada prèviament pels fenicis
(de fet, el topònim és fenici, tot i que el significat encara no està consensuat: Terra de
conills? Terra del nord?). En qualsevol cas, la Hispania romana no constituí mai una
unitat política sinó un territori (la península Ibèrica) que estava dividit en 5 províncies.
En ocasions també inclou les illes Balears i el nord del Marroc.
Amb l’arribada dels visigots escontinua emprant el concepte d’Hispania (o Spania) com
una denominació territorial de sentit purament físic per fer referència a la península
Ibèrica. No l’utilitzaren amb un sentit polític (el regne visigot no coincidia amb els límits
de la península).
Amb l’ocupació de la península per part dels musulmans (segles VIII-XV) se seguirà
utilitzant el concepte (Isbāniyā / Spania), de formaparal·lela a l’equivalent Al Ándalus. És
a dir, segueix essent una denominació territorial de sentit purament físic (similar a
península Ibèrica).
A l’Edat Mitjana (segles XII-XV) Espanya continua essent una denominació territorial de
sentit purament físic (tant per part dels territoris cristians com dels musulmans). Se’n fa
un ús per part de les monarquies (cristianes) d’Aragó, Castella i Portugal perlegitimar la
seva expansió territorial vers el sud de la península. A la Crònica del rei Jaume I d’Aragó,
per exemple, el monarca s’autodefineix com un dels reis d’Espanya.
Entrada l’Edat Moderna (segles XVI-XVIII) les coses segueixen igual, si bé
progressivament el concepte s’identifica amb la monarquia (i els seus territoris a la
península Ibèrica). També es comença a utilitzar el concepte en plural(Espanyes): des
dels reis Catòlics, els reis i reines són “de les Espanyes”. Durant els segles XVI-XVII per
casualitat hi ha una pràctica coincidència del concepte Espanya amb els límits de la
monarquia: 1) unió dinàstica d’Aragó + Castella + Navarra i conquesta de Granada; 2)
unió dinàstica dels regnes anteriors + Portugal. Però no tots els territoris de la monarquia
es consideren “Espanya”: encap cas les colònies d’ultramar es consideren Espanya sinó
territoris que pertanyen a la corona. Posteriorment les historiografies oficials sí que
parlaran d’aquests territoris com a espanyols, tot i que en realitat eren territoris dominats
per la corona de Castella.
Una vegada Portugal s’independitza definitivament de Castella, les fronteres a la
península Ibèrica es mantindran pràcticamentinalterades fins a l’actualitat. Els únics
canvis seran el pas de la Catalunya Nord a França pel Tractat dels Pirineus (1659); el pas
del petit municipi portuguès d’Olivença (Olivenza) a Espanya (1801); la incorporació, a
través del Tractat d’Utrecht, de Gibraltar i Menorca a l’imperi britànic (en el cas de
Menorca només entre 1713 i 1782); o la incorporació de Catalunya a l’imperi napoleònic
francèsdurant la guerra d’Independència (1812-1814).

Geografia d’Espanya - Bloc 1 Unitat 1
Evolució de la idea d’Espanya en l’imaginari geogràfic

01

A l’època contemporània (SS. XIX-XX) els concepte d’Espanya seguirà essent una
denominació territorial, però cada vegada amb més sentit polític (nació i estat). Es
produeix una identificació del concepte amb l’Estat espanyol i els seus límits polítics...