Evolución histórica-educativa de la mujer en el s.xxi

Abans del s. XX, exceptuant algun tipus de cultura aïllat, els rols de la dona a la societat sempre han sigut bàsicament els de mare, esposa i mestressa de la llar. No se’ls hi ha donat les oportunitats d‘expressar-se o involucrar-se en la societat amb les mateixes condicions que han tingut els homes. Però en aquest segle passat ha esdevingut una nova visió del tema.
En aquest treball parlaremdel paper que ha tingut la dona des de finals del s. XIX fins avui dia, responent qüestions com:
• Quin ha sigut el seu procés històric en aquesta etapa?
• Quins han sigut els seus assoliments?
I sobretot,
• Quin ha sigut socialment el procés educatiu que ha tingut aquesta?
Per respondre les preguntes en qüestió, i així resoldre la nostre pregunta principal, divagarem per les distintes etapesque s’han produït al nostre país al llarg d’aquest període de temps.

A finals del s. XIX i principis del s .XX, la societat espanyola sofreix uns canvis paral•lels als canvis que les grans ciutats estaven realitzant.
Les ciutats es solen dividir en dues zones principals, el centre, on viu la gent de classe social baixa i on les dones no poden gaudir plenament de la privacitat de la llar, jaque han de fer les tasques domèstiques al carrer.
I per l’altre banda, als suburbis de les grans ciutats on s’instal•la la burgesia. Aquí sí s’evidencia el procés de modernització que s’està produint a les ciutats. A la dona però, se la continua relacionant amb l’esfera domèstica, on s’ocupen de la reproducció biològica i del tot el referent a la llar.
En el camp de l’educació, s’inicia aEspanya processos renovadors que enfronten a dos corrents culturals: el tradicional, catòlic i conservador i el lliberal, laic i burgès.
De tots aquests projectes renovadors es beneficien les dones espanyoles, que durant l’últim terç del s. XIX, s’incorporen a aquestes iniciatives.

Les més significatives les trobem a l’escola Krausista . Especialment en la Institució de Lliure Ensenyança, queconsiderava que era regenerador pel país que la cultura i l’educació estigués a l’abast de qualsevol ésser humà independentment del seu sexe.
Les taxes d’analfabetisme estaven a aquesta època molt pel damunt de les mitges europees. En canvi, durant el primer terç del s. XX aquestes xifres descendeixen, això es produït per una evolució positiva del col•lectiu de les dones envers el sector de laeducació.
La universitat sempre havia estat tancada per a les dones, però a l’època de la Restauració Borbònica (1874-1931) la dona s’incorpora lentament al sistema educatiu, tant d’alumnat com de professorat. Aquesta va ser una tasca difícil ja que recordem que a Espanya dominava el model del conservadorisme, és a dir, la mentalitat era que la dona no podia fer un treball extra domèstic i molt menysremunerat.
En l’àmbit laboral Espanya sofreix a aquests anys una important modificació en el sistema productiu, on la dona ha de complementar amb el seu treball, el baix salari que tenen els seus marits, això porta a la incorporació de la dona al sector tèxtil, teixits i confecció.
Durant la 1ª Guerra Mundial (1914-1918) l’exportació de productes a altres països provoca la incorporació de ladona a nous sectors productius. Dir que la societat espanyola considera que el treball extra domèstic és marginal i només les dones amb extrema necessitat o solteres ho podien fer.
En el període de la Restauració les dones s’organitzen tard per exigir drets polítics, això es degut al deficient desenvolupament del sistema lliberal i a un procés industrialitzador tardà.
Al país, la burgesia nohavia adoptat el moviment sufragista, posant-se a la cua de la resta d’Europa. Després de varies propostes, va ser amb la dictadura de Primo de Rivera, que al 1924 s’imposa un estatut municipal per al sufragi femení.
Però hi ha havien limitacions: només podien votar les dones emancipades majors de 23 anys solteres o vídues. Primo de Rivera també va reservar alguns escons a la política per a les...