Fichas historia del arte




Victòria de Samotràcia

FITXA TÈCNICA

Títol: Victòria de Samotràcia
Autor: S’atribueix a Pithóritos. Escola de Rodes.
Cronologia: 190 aC Tipologia: escultura exempta Material: marbre
Mides: 245 cm.
Estil: Grec hel·lenístic
Localització: Museu del Louvre
Procedència: Santuari del Cabirs de Samotràcia.










CONTEXT
El naixement de la cultura i l’art grecs va tenirlloc entre els segles IX i VIII aC. després
de la crisi per
l’enfonsament de la
civilització
cretomicènica i la invasió dels
doris.
Aquest període inicial es va caracteritzar per la recuperació del comerç i la colonització de territoris a l’extrem occidental del Mediterrani. Al segle VII el c ontacte amb les cultures egípcia i mesopotàmica va provocar la formació de l’arquitectura il’escultura
gregues que van assentar les bases de l’art
hel·lènic. Segles més
tard, la victòria
contra els perses (guerres mèdiques, 499-479aC.) va servir per iniciar un període de completa autonomia cultural i artística que es va centrar en l’hegemoniia de l’Atenes de Pèricles.



Aquesta hegemonia va entrar en conflicte amb les altres polis o ciutats - estat que va ser l’inici de les guerres delPeloponès i la causa de la decadència econòmica de les ciutats gregues. Aquesta situació va ser aprofitada durant el segle IV pels macedonis que, sota el lideratge de Filip II i el seu fill Alexandre el Gran, van unificar totes les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir els dominis de l’Imperi persa. La mort sobtada d’Alexandre l’any 323aC. va fragmentar l’imperi macedonien diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques. La influència grega va arribar a l’últim terç del segle I aC. quan Roma va aconseguir el dominidel Mediterrani i va absorbir part de la cultura grega seguint la màxima d’ Horaci: “Graecia capta ferum victorem cepit”.

ANÀLISIS FORMAL

Va ser descoberta el 1863 pel cònsol francès Charles Champoiseau, un arqueòleg afeccionat.

És una Niké o Victòria, representada com a una dona amb ales que acaba de posar- se amb una empenta sobre la proa d’un vaixell. Encara manté les ales desplegadesi les seves robes s’arremolinen per causa del vent mariner. L’estàtua ha perdut el cap i els braços. Vesteix un jitón molt fi, transparent, lligat amb un nus sota el pit, que pressiona la tela. Els infinits plecs d’aquesta vestimenta tan lleugera flueixen al voltant del cos, s’enganxen al pit i al ventre, insinuen i realcen les seves belles formes arrodonides. Descansa el pes sobre la camadreta mentre l’esquerra va cap enrere, en una suau i llarga ondulació.
Des d’un punt de vista frontal, la figura es recargola i s’obre en les dues llargues corbes de les ales. Vista lateralment, s’observa una gran línia diagonal que enllaçaria des de la cama fins al cap, desgraciadament desaparegut. El dinamisme de la composició es completa amb les múltiples i delicades corbes del vestit.El moviment impetuós de la Niké s’expressa en els draps que s’agiten i volen, i en les ales desplegades cap els costats i enrere. L’escultor ha volgut captar l’instant en què se situa sobre l’embarcació.
La vestimenta lleugera, de “draps mullats”, adherits al cos, mig amaga les formes i les carrega de sensualitat i misteri, dotant el cos de la Niké d’una bellesa molt seductora. L’estàtuava embolicada en un fi mantell que s’adhereix al cos i deixa veure la seva figura, amb les ales desplegades i en tensió. La textura és extraordinària, fins al punt que sembla que la roba que porta estigui molla. Les robes agitades pel vent configuren el dramatisme de la composició.
L’obra presenta les característiques de l’art hel·lenístic, últim període de l’escultura grega: complicació...