figures retoriques

Les figures retòriques. Literatura. Unitat 3 3r ESO
LES FIGURES RETÒRIQUES
Una de les característiques més importants d'una obra literària és l'ús d'un llenguatge
connotatiu (suggeridor), amb finalitat estètica: la llengua literària La llengua literària té
unes característiques pròpies que la diferencien: ús de mots polisèmics i de recursos
literaris. Aquests recursos poden ser:
a) RECURSOSFÒNICS:
a.1. Al·literació: consisteix a repetir un mateix so (vocàlic o consonàntic) dins d'una
paraula, frase o vers, per tal de crear eufonia (so agradable) o cacofonia (so
desagradable).
Amb la mà dins ta mà, en tos ulls en mir. (J.V. Foix)
a.2. Paranomàsia: es col·loquen dins d'una mateixa frase dues paraules molt semblants,
que només es distingeixen per algun fonema. També consisteix arepetir una mateixa
paraula amb significat diferent.
per molt argent; cruel, urgent (J. Roig)
a.3. Onomatopeia: consisteix a imitar sons naturals per mitjà de fonemes.
tots els migdies, zumzeig de mosques (Josep Maria de Sagarra)
a.4. Homofonia: ús de dues paraules idèntiques pel que fa al so, però amb significats
diferents.
Conill, perquè tems el temps? (Pere Quart)
b) RECUROSOSMORFOSINTÀCTICS:
b.1. Anàfora: repetició d'una o diverses paraules al començament de dues o més frases
(o versos), per reforçar el seu sentit o bé per estructurar el poema.
A Déu coman, bella, vostres beutats;
vostre capteny que tots mals foragita.
A Déu coman a vós, que el món honrats,
que al mig del cor, portats Honor escrita.
(Jordi de Sant Jordi)
b.2. Asíndeton: eliminació de les conjuncions,per tal de fer més lleuger el ritme de la
frase.
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
(Salvador Espriu)

Les figures retòriques. Literatura. Unitat 3 3r ESO
b.3. Encavallament: trencament d'una unitat sintàctica entre dos versos, de manera que
el començament queda en un vers i el final en el següent.
Jo hi jugo a mitja vida; la gent del meu llinatge
passaren, enduent-sela millor part de mi.
(Josep Carner)
b.4. Polisíndeton: repetició d'una conjunció per donar més força a l'expressió.
De sobte, a l'una, esperançant la vida,
la gent s'adreça com la mar revolta;
i corre, i es para, i torna a córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta...
(Àngel Guimerà)
b.5. Pleonasme: repetició d'una paraula o d'alguna idea per tal de reforçar l'expressió.
Prouserà algun poeta que somnia
el somni de l'eterna joventut.
(Joan Maragall)
b.6. Paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura en diverses frases que van
seguides.
Si jo fos pescador, pescaria l'aurora,
si jo fos caçador, atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si jo fos bandit millor
que vindria tot sol.
(Joan Salvat-Papasseit)
b.7. Hipèrbaton: alteració del'ordre lògic gramatical de les paraules o frases.
No la cançó perfecta sinó el crit
que invoca Déu és necessari.
(Joan Vinyoli)
b.8. Epítet: adjectiu que remarca una qualitat inherent (pròpia) a la cosa expressada pel
substantiu.
La veig en fosca nit i en lluna clara.
(Tomàs Aguiló)
b.9. Apòstrofe: invocació a un ésser real o imaginari amb finalitat interpel·ladora.
Ajuda'm, Déu, que sens Tuno em puc moure,
(Ausiàs March)
b.10. Enumeració: presentació successiva i ràpida d'una sèrie d'idees referides sempre a
la mateixa cosa.

Les figures retòriques. Literatura. Unitat 3 3r ESO
Luard, cos rebaixat, fortor d'esquer,
peus seguidors de totes les tresqueres,
cridaire, mentider i home de bé,
Luard, el mariner!
(Josep Maria de Sagarra)
c) RECURSOS SEMÀNTICS
c.1. Comparació:dos termes són comparats, ja sigui per una semblança real o
imaginària, per tal de fer més entenedor el significat del primer terme.
Com la gavina de la mar blavosa
que en la tranquil·la platja fa son niu;
com lo nevat colom que el vol reposa
de l'arbre verd en lo brancatge ombriu;
blanca, polida, somrient, bledana,
casa d'humils virtuts i honrats amors,
l'alegre barraqueta valenciana...