Filosofia de nietzsche: crítica a la cultura occidental

Filosofia de Nietzsche: crítica a la cultura occidental

1. Introducció
Nietzsche (1844-1900) considera que en el segle V a. C. comença la crisi de la civilització occidental. La decadència occidental va posar fi a la perfecta unió entre raó i vida: primer Sòcrates, donant més importància a la raó i després Plató amb la seva teoria del món de les idees. La manera grega de veure el món (deforma racional), és interpretada per Nietzsche com un símptoma de decadència. Per a ell, és decadent tot allò que s'oposa als valors de l'existència instintiva i biològica de l'home. Nietzche considera que cal eliminar els errors de base, per això, elabora una crítica total als mons que són inventats per l'home occidental i que són símptomes de la seva decadència: El món racional i el món moral ireligiós.
2.Crítica a la filosofia tradicional
La crítica de Nietzsche es dirigeix a la raó. El filòsof fa una crítica a tota la metafísica anterior (Plató, St. Tomàs, Descartes, Kant ...) ja que és una metafísica dominada des del principi per la consideració que les coses autènticament reals són les que no canvien, les que romanen eternes i immutables(enfront de l’existència dinàmica que defensavaHeràclit).
Nietzsche troba 2 errors. Un és el rebuig del món real que va provocar la duplicació de l'existent en un món autèntic, un món intel·ligible. A més, des del punt de vista de la metafísica són els conceptes(ser, essència, bé, veritat, perfecció ...) allò verdader que, per a Nietzsche, no són més que abstraccions. Per ell allò veritablement real és el sensible, el canviant, el que escapta per mitjà de la intuïció.
3. Crítica a la moral
Tots els idealismes, totes les grans creences o veritats que travessen la història d’occident, tot el que dóna sentit a la vida (representats en essència per el cristianisme i el judaisme) ha estat recolzat en un món més enllà, en Déu. El sentit del món és fora del món. Ara tot això és mort, ja no impulsen les vides de les persones perquèaquestes han descobert que aquests valors són falsos. Això Nietzche ho reflecteix en la seva cèlebre proclamació: “Déu ha mort”. Així doncs, la civilització occidental s’ha quedat sense valors, està en un estat de nihilisme.
Nietzsche, després de criticar la moral tradicional europea, considera que s’ha de crear una nova moral totalment diferent a l’anterior. Una moral inspirada en els valors deljo i en la capacitat de cada individu, una moral inspirada en els instints i la vida natural de l’home i no en la raó. Aquesta visió es configura en el seu retrat de l'home per venir, el “superhome”.
Estava convençut que els valors tradicionals representaven la "moral de l’esclau", una moralitat creada per persones febles i ressentides (iniciat per Sòcrates i Plató i potenciat pel cristianisme iel judaisme) que fomentaven comportaments com la submissió i el conformisme perquè els valors implícits en tals conductes servien als seus interessos.
“Han estat els jueus aquells qui amb una conseqüència aterridora i amb els ullals de l’odi més abismal (l’odi de la impotència) han gosat d’establir i de mantenir la inversió de l’equivalència aristocràtica dels valors (bo = noble = poderós = bell= feliç = estimat per Déu), és a saber: "Els bons només són els desgraciats. Els bons només són els pobres, els febles, els humils. Els pietosos i els beneïts per Déu també són només els qui pateixen, els desposseïts, els malalts, els lletjos. Només ells obtindran la felicitat eterna. Al contrari, vosaltres que sou nobles i poderosos sereu per sempre els perversos, els cruels, els cobejosos, elsinsaciables, els ateus. Vosaltres sereu també eternament els dissortats, els maleïts i els condemnats...". Ja se sap qui ha heretat aquest sistema de capgirament jueu... Tocant a la iniciativa monstruosa i funesta fora de mida que prengueren els jueus amb aquesta declaració de guerra que és la més fonamental de totes, recordo una frase a la qual vaig arribar en una altra avinentesa (a “Més enllà...