FILOSOFIA Hobbes Rousseau Locke Stuart Mill i Nietzsche

7. TEORIES POLÍTIQUES DEL SEGLE XVII I LA IL·LUSTRACIÓ DEL SEGLE XVIII

7.1. Marc històric i cultural
A Europa, els segles XVII i XVIII, a partir d’un intens debat sobre l’organització política i social, es plantegen noves idees que seran la base jurídica, política i social de l’edat moderna.
Durant el segle XVII, a Anglaterra hi va haver una guerra civil que va donar peu a noves reflexions deThomas Hobbes i John Locke (el motor de la guerra va ser l’absolutisme del rei i els diferents sectors religiosos que convivien dins el mateix país; en aquesta guerra hi va destacar Oliver Cromwell). El segle XVIII, a França es va iniciar la Il·lustració, que plantejava noves idees i que va suposar l’ascens de la burgesia mentre es desplaçava l’aristocràcia civil i l’església. A partir d’aquestsfets van aparèixer noves idees innovadores com les de sobirania, estat secular (sense església) o drets dels individus.
La pregunta que va ser el motor de les reflexions va ser: L’HOME HA VISCUT SEMPRE EN SOCIETAT?
SÍ: ARISTÒTIL: ja que no és autosuficient.
NO: (s. XVI-XVIII) HOBBES, ROUSSEAU, LOCKE: primer vivia en estat de naturalesa.

7.2. THOMAS HOBBES
L’obra de Hobbes buscava la superació dela guerra amb la societat civil i no amb la religió.
DE L’ESTAT DE NATURALESA A LA SOCIETAT:
Hobbes diu que l’home, abans de viure en societat, vivia en estat de naturalesa i era lliure, on era mogut només per la seva seguretat o per poder (l’home era egoista). Aquest estat és el de “guerra contra tots”: tots els homes són iguals i quan més d’un vol el mateix apareix el conflicte, en el qualguanya el més fort.
Però l’humà té dues parts: el desig (part individualista i ferotge) i la raó (part que el fa buscar la manera de conservar la seguretat). Per Hobbes, la raó és el motor del pas de l’estat de naturalesa a l’estat social. La raó és la que fa evident que per evitar la mort (el pitjor mal) cal la pau i dicta unes lleis naturals que la busquen. Llavors, Hobbes creu que es signa uncontracte social basat en aquestes lleis, ja que per accedir a un món com el que descriuen les lleis cal un acord mutu entre tots els individus lliures. Els individus, quan accepten aquest acord estan renunciant a la seva llibertat i als drets naturals, a més estan reconeixent a un individu com a sobirà, el qual tindrà el poder absolut, però a canvi de tot això tindran seguretat.
Hobbes diu que l’homeen estat de naturalesa era dolent, neix dolent (segueix la línia de Maquiavel), per això es necessita la societat, per controlar-lo: política de dretes.
7.3. ROUSSEAU (s. XVIII)
La teoria de Rosseau és: l’home primer vivia en estat de naturalesa, era feliç i lliure i tenia tot el que volia (l’anomena “bon salvatge”), però un dia algú va agafar un tros de terreny i va dir que era seu. Els altreshomes, ignorants, s’ho van creure i li van fer cas. Així va aparèixer la propietat privada que s’ha convertit en la causa de les desigualtats, enveges, discriminacions, etc. El següent pas va ser signar un contracte social per formar la societat i l’estat, el qual serveix per protegir la propietat privada, o sigui, sempre defensa als rics.
Rosseau diu que l’home en estat de naturalesa era bo, neixbo, però la societat el fa dolent: política d’esquerres.
7.4. JOHN LOCKE: filòsof del liberalisme
John Locke el s.XVII va publicar Dos tractats sobre el govern, que parlen sobre la naturalesa de la societat. Una idea fonamental d’aquesta obra és la del consentiment a ser governat, relacionada amb l’origen del poder del rei. Locke diu que el govern i la societat serveixen per mantenir els drets del’individu i que ningú pot anar en contra d’aquests drets, per això no està a favor de l’absolutisme (algú té el poder absolut i pot fer el que vol) i critica autors com Filmer:
Al començament de la seva obra, Locke critica els arguments de Filmer. No esta d’acord amb el que diu perquè diu que el rei no pot actuar com un patriarca, per això en el Segon tractat Locke defineix el veritable origen i...