FILOSOFIA , LA LÒGICA

LA LÒGICA
CLASSES DE LLENGUATGE:
· El llenguatge verbal és sempre artificial i convencional.
Existeixen dos tipus de llenguatge, el natural i l’artificial:
Natural: Els homes en la seva vida quotidiana, consta d’expressivitat i de deficiències de vaguetat i ambigüitat.
Artificial: Es producte d’un grup humà concret, creat per als seus propis fins (metges, advocats, científics...)
Dinsde l’artificial hi ha dos tipus més: El llenguatge tècnic i el llenguatge formal.
*Tècnic: És un llenguatge artificial construït a partir del natural però amb l’addició de termes definits (metges).
*Formal: Desapareixen totes les paraules del llenguatge natural i només es recorre a expressions simbòliques o formes construïdes segons regles precises.
Estem parlant del llenguatge de la lògica.La lògica no ens parla de la realitat sinó del raonament (de com raonem). Amb paraules no ho podríem fer, per tant, ho passem ha formules. Els ll. Formals com la lògica i la matemàtica no representen la realitat:
x-3=4
x=4+3
x= 7 Què és realment “X”? No ho sé ni m’interessa. L’únic que he de fer bé és el raonament.
CARACTERÍSTIQUES DEL LL.FORMAL:
Capsímbol primitiu, cap imprecisió, cap ambigüitat. (2, =, +)
Regles de formació de les fórmules. És convencional, ens hem de posar d’acord: (2+2=4 en aquest ordre)
Regles de transformació de fórmules: 2x-3= 4
2x=4+3 (passen d’unes frm a unes altres)
X= 7/2 = 3’5
Lamatemàtica i la lògica són massa abstractes per utilitzar un llenguatge natural.

En el ll. Verbal (natural) hi ha diverses funcions:
Funció descriptiva: volem transmetre informació mitjançant enunciats on s’afirma o nega alguna cosa. Podem també preguntar-nos si són V o F
Un dels usos principals és la construcció de raonaments.






EL LLENGUATGE FORMAL: LA LÒGICA
Els raonaments:Què fem quan raonem? Establim una determinada relació entre enunciats diferents. Establim la relació que ens justifica que afirmem un enunciat (la conclusió) pel fet que hem afirmat altres enunciats (les premisses).
Ex. De raonament:
Tot home és mortal
Jo sóc un home
--------------------------
Jo sóc mortal
Un conjunt d’enunciats confirma un RAONAMENT quan el fet d’afirmar lespremisses ens permet afirmar també la conclusió. En aquest punt pren importància la INFERÈNCIA: és la relació per la qual ens veiem amb dret de recolzar la conclusió en les premisses.
Quan raonem inferim (posem en relació) d’unes premisses una conclusió.
Raonar és derivar una conclusió a partir d’unes premisses.
CLASSES DE RAONAMENT
Hi ha els raonaments deductius i els raonaments inductius:DEDUCTIUS: Són aquells on les premisses garanteixen la veritat de la conclusió. Si les premisses són vertaderes, ho ha de ser també la conclusió.
Tots els homes son mortals
Zapatero és un home
-----------------------------------
Zapatero és mortal
INDUCTIUS: Les premisses no garanteixen la veritat de la conclusió: la conclusió malgrat que les premisses siguin vertaderes pot ser falsa. És unraonament que parteix de l’EXPERIÈNCIA. Les premisses en garanteixen una conclusió més o menys probable.
L’or es dilata per la calor
La plata es dilata per la calor
El coure es dilata per la calor
--------------------------------------
Tots els metalls es dilaten per la calor.
La girafa neix de part
El hipopòtam neix de part
L’home neix de part
---------------------------------
Tots elsmamífers neixen de part.

Si plou molt al meu pati, les plantes hi creixen molt
Les plantes del meu pati creixen molt
-------------------------------------------------------------------
Plou molt al meu jardí.
La veritat d’aquestes premisses no en confirma la veritat de la conclusió. Pot ser que les plantes creixin perquè les regues molt. Per tant és un raonament inductiu. No ens garanteix...