Filosofia vocabulari

Vocabulari

Metafísica: ciència que tracta el mode d'ocupar-se de la realitat. Intenta arribar a la realitat en la seva totalitat, és a dir, pretén anar més enllà de les explicacions científiques. Els filòsofs diuen que la metafísica tracta dels “primers principis i de les primeres causes”, el que fa referència al seu intent d'arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de lesquals no admet seguir preguntant més. La metafísica, com a ontologia, pretén abordar-ne l'estudi des d'una perspectiva universal i el que l'interessa són les coses que tenen en comú, el que són. Es podria dir que estem fent metafísica, quan es tracta de conèixer els principis des dels quals ordenem i entenem el sentit de tota la nostra experiència.

Opinió: estat de coneixement en què lapersona considera alguna cosa com a cert, però no en té seguretat.
Des del punt de vista objectiu, no es troba cap justificació que pugui comunicar als altres de manera que hagin d'acceptar-la. Una justificació és objectivament vàlida quan ha d'acceptar-la qualsevol ésser racional.
Des del punt de vista subjectiu, no s'atreveix a afirmar que n'està convençut.

Creença: estat deconeixement en què la persona està convençuda que el que pensa és veritat, però no pot adduir una justificació que pugui ser acceptada per tots, aleshores creu que això és cert. La seguretat és només subjectiva; el que creiem no té justificació objectiva suficient.

Saber: opinió fomentada tant subjectivament com objectivament, és a dir, saber alguna cosa és poder donar-ne raó davant els altres.Grau de coneixement | Justificació |
| Subjectiva | Objectiva |
Opinió | - | - |
Creença | + | - |
Saber | + | + |

Gnoseologia: paraula provinent del grec gnosi,"coneixement" o "capacitat de coneixement", i logos, "raonament" o "discurs"). És una ciència (també anomenada teoria del coneixement) que estudia la naturalesa,l'origen i l'abast del coneixement . La gnoseologia no estudia els coneixements particulars, com poden ser el coneixement de la física , de la matemàtica o dels nostres voltants immediats, sinó el coneixement en general, encara que pot parlar sobre els límits i el fonament d'altres coneixements particulars (per exemple, en explicar quin valor té una "mesura" usada per la física).

Epistemologia:paraula provinent del grec que significa literalment "saber sobre el coneixement" (episteme “coneixement”; logos “teoria”). La epistemologia és la branca de la filosofia que s'ocupa d'estudiar què és el coneixement, els seus límits i possibilitats (què podem saber, quin és l'abast del nostre saber i els límits de la certesa), l'objecte i el subjecte del coneixement (què coneixem i qui coneix), larelació entre el coneixement i la circumstància (la història, la cultura, l'individu), etc. Hi ha tres actituds fonamentals en epistemologia (la divisió és de Kant): escepticisme, dogmatisme i criticisme; només al darrera és una autèntica epistemologia. De vegades s'usa el concepte d'epistemologia cenyit a la ciència, com a sinònim de "teoria de la ciència".

Dogmatisme: possibilitat deconeixement que manifesta l'actitud ingènua dels que estan segurs de conèixer, ja que pressuposen la capacitat e les nostres facultats conegudes.

Escepticisme: possibilitat de coneixement que considera impossible obtenir coneixements fiables, perquè pensa que mai hi ha una justificació suficient per acceptar quelcom com a cert.

Relativisme: possibilitat de coneixement que nega lapossibilitat d'assolir veritats universals vàlides, ja que entén que reconèixer quelcom com a cert o fals depèn de cada cultura, època o grup social.

Subjectivisme: possibilitat de coneixement que nega la possibilitat d'assolir veritats universals vàlides, ja que esbrinar què és cert depèn de cada persona.

Pragmatisme: possibilitat de coneixement que identifica el que és cert amb el que...