Fiso

Lliçó inaugural

325

Lliçó inaugural

Una mirada a la salut des de la perspectiva de l’antiga Grècia
SEBASTIÀ CANAMASAS I IBÁÑEZ

La intenció d’aquesta lliçó inaugural del curs 2003-04 és, abans de res, de fer-se entenedora per a tots els qui formem part d’aquesta Universitat. He triat un tema històric, de l’antiga Grècia, ja que la filosofia i la medicina gregues són les majorscontribucions a la creació de l’esperit científic occidental1. No hem d’oblidar, però, les matemàtiques, la geometria, l’arquitectura i sobretot la filologia, ja que sense aquesta darrera no tindríem la informació cultural i històrica de l’antiga Grècia, bressol de la nostra civilització. Com diu Vicens Vives “La història no es fa, sinó que es refà. Amb noves dades, matisos diferents i sensibilitatsnoves que van configurant la realitat del passat, vista des d’avui”. En aquesta lliçó els destacats no seran els fets històrics que van començar fa aproximadament 3000 anys, com sempre en la història; els protagonistes seran les dones i els homes. Escoltarem també que cuidar i guarir les persones malaltes no solament ho han fet els metges, sinó que és una tasca que també han realitzat sacerdots, mags,esclaus i dones i homes lliures i de diferents classes socials. Per sort l’ésser humà necessita constantment la capacitat de la sorpresa; les persones necessitem sorprendre’ns contínuament. Això fa que puguem desenvolupar invents i descobriments constants. Però avui dia la gent estem tan capficats amb els afers diaris, que deixem oblidada i enterrada la capacitat de sorpresa. La meva intenció ésque penseu, raoneu i us sorprengueu amb els fets que passo a descriure. Fa aproximadament tres mil anys, a l’antiga Grècia, neix la filosofia. És una nova manera de pensar. Fins aleshores la gent només havia trobat respostes a les seves preguntes amb la religió2. Religió de déus humanitzats, fets i creats pels humans, amb totes les seves debilitats, odis i venjances. Un bon exemple d’això n’és laIl·líada d’Homer. L’home, per poder viure i conviure, té la necessitat de crear mites3. En el temps que la filosofia i la ciència no existien, els homes inventaven el mite, fonamentat en la màgia i la religió. Però també vull fer-vos veure que com que continuem essent persones humanes, és molt difícil trencar amb els mites que han estat tants anys vivint amb nosaltres. Per això m’atreveixo a dirque els mites continuen vius en nosaltres. Pensem, amb un exemple ben clarificador, en la causa de les guerres que estem vivint actualment. Encara, i com sempre, els homes continuem amb els mites. La medicina grega es desenvolupa en un espai cronològic de més de 2000 anys d’història, amb influències de la medicina mesopotàmica, egípcia i cretenca, principalment. Amb ella aparei-

326

Lliçóinaugural

xen diferents professionals, el metge (iatros) com un treballador públic, ben diferenciat dels sacerdots i mags, que també practicaven la medicina o millor dit, l’art de curar. També com a professional té el seu lloc ben diferenciat el cirugià —cheirourgein—, que treballava amb les mans. Aquí ens podem veure reflectits els fisioterapeutes i les infermeres pel nostre treball artesanal,ja que som professionals que treballem principalment amb les mans. S’ha de tenir en compte també que totes les professions tenien els seus clients i les seves feines ben especificades, ja que les formes de medicina màgica, teúrgica, empírica i tècnica no varen tenir una successió cronològica, sinó que coexistien4. Per poder fer un estudi cronològic de la medicina i de les ciències de la salut al’antiga Grècia, exposaré sis períodes dels quals revisarem els fets més importants. Aquests períodes són: – La medicina homèrica. – La medicina teúrgica. – La medicina astrològica o astral. – Les ciències presocràtiques. – Les escoles prehipocràtiques. – La medicina hipocràtica.5 En cada un d’aquests períodes veurem les diferents professions de les ciències de la Salut i potser us sorprendrà veure...