francams

Ineficàcia de l'escola front a l'exclusió discursiva de la població immigrant

Benno Herzog i Francesc J. Hernàndez
(Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València)

En aquesta comunicació relacionem dues recerques pròpie, sobre exclusió d'immigrants
i sobre representacions dels escolars autòctons, en el marc de la teoria del
reconeixement i l'anàlisi sociològicadel discurs, per intentar explicar les raons de
l'ineficàcia general de l'escola front al discurs xenòfob. En l'epígraf 1 repassem els
fonaments teòrics. Després, en l'epigraf 2, resumim la recerca sobre exclusió discursiva.
En l'epígraf 3 exposarem una recerca sobre discurs dels escolars sobre la immigració.
Per últim, en l'epígraf 4 apuntarem les conclusions.

1. De la teoria de l'acciócomunicativa a la teoria del reconeixement

Als últims anys, la sociologia realitzada en el marc de la teoria crítica ha donat un gir a
favor d’una teoria del reconeixement amb la pretensió d'establir un principi normatiu
(Honneth 1992, 2003, 2011a, 2011b). Tant l'anàlisi del discurs més enllà del que és
estrictament verbal (que té en compte afectes, institucions, pràctiques, etc.) coml'anomenat “Anàlisi del Discurs basat en la Sociologia del Coneixement” (Keller, 2005,
2010) o l'“Anàlisi de Dispositius” (Bührmann & Schneider, 2007), poden oferir
ferraments útils per complementar la teoria del reconeixement o el gir recognoscitiu de
la teoria de l'acció comunicativa (sobre aquest punt vegeu també, Herzog & Hernàndez,
2012a, 2012b).

Una fita important en aquesta segona via ésl'elaboració d'un concepte d'“exclusió
discursiva” (Herzog, 2009, 2011), que considera la combinación d'exclusió dels
discursos amb l'exclusió produïda en i mitjançant els discursos. El concepte d'“exclusió
discursiva” ha estat satisfactòriament emprat per analitzar la situació de la població
migrant. Un estudi sobre la premsa gratuïta i un treball de camp en dos barris de la
ciutat deValència ha permés identificar els dispositius discursius d'exclusió de la
població immigrant (Herzog, 2009, 2011).

2. Exclusió social i l'exclusió discursiva

És possible omplir i concretar els procediments d'exclusió plantejats per Foucault fa
més de quaranta anys (Foucault, 1999). Però l'aspecte que potser més ha destacat en la
recerca sobre immigració i periòdics gratuïts (Herzog, 2009, 2011)és el "dret privilegiat
del subjecte que parla" (Foucault, 1999). En altres paraules, el discurs sobre la
immigració, sobre els immigrants i sobre els aspectes hi relacionats és gairebé
exclusivament un discurs de la societat d'acollida. Les fonts d'informació dels mitjans
de comunicació i dels autòctons normalment no contemplen posicions formulades per
persones immigrants. En el cas delsdiaris gratuïts això s'expressa en una doble exclusió.
D'una banda s'exclou els immigrants com a fonts d'informació, com a actors rellevants
en les notícies que tracten sobre immigració. I d'altra banda aquests mateixos diaris
presenten un actor social que pot ser considerat com autòcton, és a dir, els diaris gratuïts
dels propis immigrants tenen una posició molt marginal en el mercat i no estracta de
diaris que es publiquen tots els dies. Queden exclosos els immigrants (físics) de la seua
pròpia construcció social i públic com immigrants (socials). Es pot parlar d'exclusió
social respecte al discurs, també pel que fa a la realitat no discursiva, el resultat
d'aquesta exclusió en els discursos, sol ser excloent. Una representació del que hem dit
es pot veure en la figura 1.Figura 1. Exclusió discursiva i material mediatitzada pels individus

Exclusió
discursiva
Interpreten

Perceben

Individus

Perceben

Individus

Interpreten
Exclusió
material

La tesi que defensem en aquesta comunicació és que, front a l'exclusió discursiva, tal i
com ha estat descrita, la pràctica escolar habitual resulta ineficaç.

3. Anàlisi de les representacions escolars...