Friedrich Nietzsche: ¿Qué significan sus frases?

Índex
1.BIOGRAFIA ............................................................................................................................. PÀG. 3
2. AFORISMES I INTERPRETACIÓ (EN CASTELLÀ) .......................................................... PÀG. 6
3.BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................PÀG.8


1.Biografia Friedrich Wilhelm Nietzsche va ser un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX. Nietzsche va néixer a Röcken, Prússia, el 15 d’octubre de 1844. Estava interessat en l’estètica, l’ètica, l’ontologia, la filosofia de la història, la psicologia i la poesia. D’ascendència polonesa (pare) i alemanya (mare). Va rebre la sevaformació humanística en l’escola de Pforta a Turíngia. Aviat es va aficionar a la música. El 1864 inicia els estudis de filologia clàssica a la universitat de Bonn i l’any següent, 1865, a Leipzig, descobreix a Schopenhauer, que l’entusiasma. El 1868 descobreix la música de Wagner. El 1869 és nomenat catedràtic de filologia clàssica de la Universitat de Basilea, convertint-se en la persona més joveque mai ha ocupat aquest càrrec. Són temps on es referma la seva amistat amb Wagner i també es remunta l'amistat amb el teòleg F. Overbeck i amb Paul Rée. El seu pensament s’inspira en els presocràtics (especialment Heràclit) i la música de Wagner. El 1872 publica “El naixement de la tragèdia”, dedicada a Wagner. Nietzsche considera llavors l’art com el mitjà de penetrar en la realitat, en el fonsnocturn de l’existència. Dionís, el déu de la nit, és l’artista, el poeta tràgic, l’actitud davant de la vida; mentre que el filòsof Sòcrates apareix ja com enemic. En la tragèdia l'heroi únic és Dionís. Però en l'evolució del pensament filosòfic, segons Nietzsche, la tragèdia grega va patir des que Eurípides va fer dels personatges objecte de banalitat i va treure importància a l'elementdionisíac. Amb Sòcrates, el gran corruptor, triomfa l'«home teòric» sobre l'«home tràgic». Cal esperar a la filosofia alemanya (Schopenhauer) i la música alemanya (Wagner) per què torni a triomfar el que és tràgico-dionisíac. El 1878 trenca la seva amistat amb el compositor Wagner. L’any següent les malalties l’obliguen a deixar la docència. Té trenta-cinc anys i comença una vida errant, viatjant sempre,especialment cap al Mediterrani i els Alps suïssos. quasi sempre solitari i amb recaigudes en la seva malaltia. En aquest període abandona la filosofia de Schopenhauer, s'inspira en Voltaire i la il·lustració francesa i adopta una postura positivista per condemnar la metafísica, especialment el platonisme, i la religió. La figura ara és l’home lliure. A “Humà, massa humà” (1878), llibre dedicat aVoltaire, denuncia tots els ideals de la cultura occidental a base d’aforismes. La mateixa orientació tenen les altres obres del període: “Aurora” (1881) i “La gaia ciència (1882); ambdós títols molt significatius del seu pensament. El 1882 es produeix un dels episodis centrals de la seva vida: coneix la jove pensadora russa Lou Andreas-Salomé per qui patirà un enamorament sobtat i irresistible ique li inspirarà un nou desig de viure. Festeja amb ella i la considera la seva companya perfecta. Juntament amb Paul Rée, intenta formar la "trilogia dels esperits lliures". Tanmateix la jove rebutjarà la seva petició de matrimoni.

El pensament filosòfic de Nietzsche, d'un marcat caràcter poètic i personal, és una crítica dels valors tradicionals de la cultura occidental i l'intent d'elaboraruna nova filosofia. En el seu pensament en distingeixen tres períodes: 1. Període romàntic, caracteritzat pels seus primers treballs d'interpretació i crítica de la cultura. 2. Període positivista, caracteritzat per l'homenatge de la cultura i els esperits lliures. 3. Període fonamental: escriu “Així parlà Zaratustra” on argumenta les seves tesis sobre nihilisme, la crítica a tots els valors, el...