Gadfsa

Apunts.

CONCEPTE DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA

En principi tota llengua es presenta com un fet unitari global, perè açò no implica que haja de ser un sistema uniforme sinè bé al contrari, és ladiversitat, la variació, un dels trets que més caracteritzen les llengües romàniques.
És evident que tots els parlants d’una mateixa llengua no parlen d’una mateixa manera i fins i tot un mateix individupor variar les seus realitzacions lingüístiques. Totes aquestes variacions es produeixen en una mateixa llengua, depenent de la seua situació, utilització, context… És el que s’anomena “Variaciólingüística”. Són variables, formes lingüísticament equivalents que no sols afecten al lèxic, sinò també a tots els planos lingüístics, fònic, morfosintactic etc.
Saussuve defineix les variantslingüístiques com “el conjunt de variants que caracteritzen les diverses possibilitats d’entorns socials d’una llengua”.
Aquestes varietats poden coincidir amb un àmbit geogràfic, amb una determinada capa social,un context comunicatiu concret, de tal manera que dins d’una llengua, una varietat concreta ve determinada per uns grups de trets lingüístics que la caracteritzen i la diferencien d’altres varietats.Saussuve també introdueix dos conceptes: sincronía/ácrona. Dos formes d’estudi de la llengua. Aixa l’estudi sincrónic és l’estudi de la llengua en un moment determinat. Mentre que l’alecronía ésl’estudi de la llengua i la seua evolució històrica. Tenint en compte tots apuestos conceptes, Eugeni Caseriu, sucesor de Saussuve, estableix la segûent classificació lingüística.Varietats diacròniques

Variació
Lingüística

Diatòpiques (geografía)Varietats sincròniques Diastràtiques (social)

Diafàsiques (funcional)

VARIACIÓ DIACRÓNICA...