GALILEO

ABSTRACT

El duopoli establert pels dos sistemes de navegació global GNSS desenvolupats l’un per Rússia (sistema GLONASS) i l’altre pels Estats Units (sistema GPS) va obligar a Europa a plantejar-se deixar de ser un mer consumidor i proposar-se la creació d’un projecte propi de navegació per satèl·lit.
Galileo, nom pel qual es coneix el projecte europeu, s’inicia amb l’afany de millorar lesprestacions dels sistemes de navegació existents abans esmentats. La gran diferència entre els sistemes existents i Galileo radica en el finançament i la gestió, ambdós d’origen civil.
Els primers passos del projecte ja s’han assolit amb el llançament i posada en òrbita de dos dels quatre satèl·lits previstos per la validació del sistema, el GIOVE-A i el GIOVE-B. Tanmateix, s’han realitzatavenços tecnològics en diferents àmbits per tal de millorar les prestacions obtingudes respecte els altres dos sistemes.
La primera fase del projecte europeu es preveu que sigui operativa l’any 2014 i es completarà la constel·lació l’any 2019.
Serà Galileo un projecte prou ambiciós i potent per poder passar davant dels sistemes de navegació per satèl·lit actualment existents?1. Introducció

Als anys vuitanta, la principal potència mundial en termes científics, tecnològics i militars, els Estats Units, vencedora de la Guerra Freda, va decidir, com un mer procediment d’expansió dels seus confins estratègics i al principi per a objectius purament logístico-militars, posar en funcionament un sistema de navegació per satèl·lit que donés cobertura alsprojectes expansionistes i de control que servís per ajudar implacablement la seva infraestructura terrestre, marítima i aèria i així moure’s amb precisió, rapidesa i seguretat. En poc temps aquest sistema es va implementar a les operacions comercials i es va ampliar el seu ús a tot el món; però, això sí, amb control del Departament de Defensa del seu país creador, amb facultats plenes per tancarl’operabilitat del sistema quan calgués.
El principal derrotat de la Guerra Freda, la URSS, que en pocs anys cauria per convertir-se en la Federació Russa, no va perdre temps en projectar i construir el seu propi Sistema Global de Navegació per Satèl·lit (GNSS) anomenat GLONASS, per no dependre en aquests termes del rival occidental. Aquest sistema és controlat exclusivament pel respectiudepartament de Defensa d’aquest país.
Als anys noranta, Europa va trobar que els seus sistemes de navegació estaven subjugats exclusivament als sistemes abans esmentats, principalment a l’americà GPS per afinitat. Va arribar doncs el moment de crear un sistema propi de navegació per satèl·lit, totalment civil. Aquest programa es va gestar a aquests anys i a principis del nou mil·lenni ja es va decidirtirar pel dret, amb l’horitzó no gaire llunyà de posar-lo en funcionament cap al 2014.
Galileo pretén ser un sistema obert a tothom i només subjecte a restricció per al públic civil en casos d’extrema necessitat. Serà obert al futur, i plenament d’ús pel civil mitjançant els receptors instal·lats als cotxes, als avions, als vaixells; o per controlar directament amb precisió, fiabilitat i plenaseguretat trens, flotes, esquadrilles, etc.
A part de la continuïtat del servei i de la forta dependència abans esmentada, hi ha altres raons per les quals calia dissenyar un nou sistema de navegació.
La precisió gràcies a la quantitat de satèl·lits (30 satèl·lits en total) permetrà tenir-ne fàcilment entre 6 i 8 visibles en tot moment per a l’usuari, cosa que farà augmentar la precisió delocalització fins a només un metre (actualment és d’uns quants metres).
La trentena de satèl·lits, a més, millorarà la cobertura del servei en zones on ara hi ha problemes (ciutats de gratacels, zones amb alts accidents geogràfics) i la seva posició i situació també millorarà la disponibilitat en zones nòrdiques d’Europa on els satèl·lits actuals no tenen cobertura.
Un altre punt clau serà la...