Geografia

Canvis en els sistemes fluvials.
El àmbit mediterrani constitueix un espai de transició bioclimàtica, morfogenetica i hidrològica. A pesar de la diversitat de entorns als que s’aplica la denominació mediterrània, no es pot negar la peculiaritat de un territori, on concorren complexos factors climàtics (sèquia estival i pluges de tardor de gran intensitat), estructurals, geomorfològiques iculturals. En aquest context geogràfic, els cursos fluvials efímers, de circulació intermitent i funcionament espasmòdic, constitueixen el element hidrològic mes representatiu. Els noms amb els que es coneixen varien depenent del país al que pertanyen, per exemple ací sels diu barrancs o rambles.
Al territori valencià, dins d’aquest àmbit mediterrani, trobem una dualitat, una dualitat hidrològica.Al territori valencià tenim una sèrie de rius, els quals els podem dividir en dos tipus, els al·lòctons, rius llargs i cabalosos que venen de fora de la comunitat, com el Xúquer i el Túria, i riu autòctons, que naixen dins de la comunitat i desemboquen al mar mediterrani, aquestos rius son curts. Els rius al·lòctons son perennes, es a dir, porten aigua durant tot el any y els recursos hídricsdepenen d’ells, mentre que els rius autòctons tenen un cabal efímer. Els rius perennes es nodreixen de la precipitació mes les aigües dels aqüífers, per tant quan no plou es nodreix dels aqüífers, açò es diu cabal de base. En canvi els rius secs es nodreixen tan sols de la precipitació, per tant quan aquesta falla el riu baixa sec, cabal directe.
Al nostre territori tenim uns cursos transaccionalsanomenats rius o rambles, barrancs. Es tracta de rius secs que porten aigua en algun tram del seu transcurs, perquè tallen algun aqüífer, però que la perden aigües avall, algun dels exemples d’aquestos rius al territori valencià son, el riu de la Sénia, el Cérvol i el Magre entre altres. Però també podem trobar rambles que es converteixen en rius secs. El comportament dels rius i de les rambles desdel punt de vista hidrològic es el mateix.
En els rius secs o barrancs es produeixen revingudes, en realitat en aquestos rius qualsevol circulació hídrica correspon a una revinguda, que es genera quan es supera el llindar d’escolament. El llindar d’escolament es el punt en el que la terra del caixer del riu sec no pot absorbir el aigua de la precipitació i aquesta comença a circular per aquest.Aquestes revingudes en el nostre territori solen produir-se en molt poc de temps i en una fortalesa molt gran, es a dir, plou en gran quantitat, sobre tot en la tardor, i per tant es supera el llindar d’escolament ràpidament i en menys de dos hores es produeix el augment del cabal del riu sec. Aquestes crescudes del cabal del riu solen ser molt fortes i perilloses per a la humanitat, ja que aquesta ocupat els rius secs amb cases i cultius canviant el seu transcurs natural, per aquest motiu quan es produeixen aquestes cresgudes es solen produir danys materials i personals. Un exemple d’aquestes cresgüdes la trobem al riu Albaida en el que tan sols dos hores separaren la precipitació màxima i el cabal màxim, provocant una forta revinguda que va provocar una gran quantitat de danys, i deguta la rapidesa de la cresguda, va ser difícil previndré aquestos danys.


La morfologia dels caixers, la morfologia dels barrancs també es pot estudiar en aquest apartat. El barrancs els podem dividir en zones amples y zones estretes que van subseixen. Els sediments son transportats de les zones estretes a les zones mes amples. Altra característica dels barrancs es que els materials gruixutsestan dipositats en la superfície dels caixers mentre que els materials fins queden soterrats per aquestos de mes gruixuts.
En quant a les rambles al·luvials generades per les rambles, les planes d’inundació dels rius Xúquer, Segura i Túria son les mes importants, però apart d’aquestes mes importants, la resta de les planes costaneres, i altre d’interior, estan formades per ventalls al·luvials...