Gfjgffjkhg

Yhgjkhvvvvvgcvbbbbbbbbbnn
Nnnn
Bbbbb
Bjhvhhtambé en àrab (si bé no s'ha trobat cap dels textos que escriví en aquesta darrera llengua). […] Quant a les característiques de la seva llengua, cal remarcar que LIull se serveix d'una sintaxi molt elaborada, amb molts elements cultes però també amb formes que reflecteixen l'espontaneïtat del llenguatge popular. […] La imquedés limitada als clerguessinó que fos compresa per tothom, així com per poder expressar-se millor. Mogut per aquest mateix afany d'arribar a tothom, escriví també en llatí i, segons molts autors, també en àrab (si bé no s'ha trobat cap dels textos que escriví en aquesta darrera llengua). […] Quant a les característiques de la seva llengua, cal remarcar que LIull se serveix d'una sintaxi molt elaborada, amb molts elementscultes però també amb formes que reflecteixen l'espontaneïtat del llenguatge popular. […] La importància de LlulI en l'ampliació del lèxic català fou gran: per expressar els conceptes que fins aleshores només s'havien expressat en llatí, va haver de crear nous mots, molts dels quals eren cultismes (presos generalment del llatí), d'altres formats per derivació. Molts d'aquests cultismes, comatribuir, ignorar, demostració o àtom, apareixen així documentats molt abans en català que en castellà o en francès. Francesc de Borja Moll ha estudiat el vocabulari que integra la prosa de Ramon LluIl, Consta d'uns 7000 mots distribuïts en aquests percentatges: — Mots populars hereditaris del català: 52%. — Mots derivats dins el català: 20%. — Llatinismes: 18%. — Mots usats només per Ramon LIull: 7%. —Occitanismes: 1 %. — Onomàstica: 2%. Ramon Llull, amb aquesta tasca, és l'autèntic creador de la nostra prosa literària, en fer-la apta per a tots els usos possibles i per a totes les disciplines científiques i humanístiques. [Berenguer, Vicent et al (2009). Llengua Catalana i literatura. Batxillerat] LES CRÒNIQUES. Una altra mostra important de la prosa dels segles XIII i XIV són les quatregrans cròniques: eI Llibre dels feits (1274?) de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot (1288), la Crònica de Ramon Muntaner (1328) i la Crònica de Pere el Cerimoniós (1386). Les cròniques, escrites en una llengua més popular que la de Llull, a més de l'interès lingüístic i literari, tenen el de fer-nos conèixer la història del país vista pels mateixos contemporanis dels fets, així com molts delsaspectes de la societat catalana de l'època (costums, formes de vida...). •El segle XIV. El paper unificador de la Cancelleria MARC HISTÒRIC. Jaume I, en morir, va deixar dividits els territoris entre els seus dos fills: Ia Catalunya Nord, les Illes Balears i Ia ciutat de Montpeller, les va deixar a Jaume (que regnà de 1276 a 1311); el País Valencià i el Principat, de les Alberes cap al sud, a Pere (eIGran, 12761285). Aquest fet va obstaculitzar la política expansionista a causa de les tensions internes i de les rivalitats entre els dos regnes, que es van tornar a unir amb Pere el Cerimoniós (1336-1387). De tota manera, I'expansió mediterrània, que havia començat amb la conquesta de Mallorca (1229) i Ia de València (1238), continua amb la conquesta de Sicília (1282) i Sardenya (1323)(conservades fins al segle XVIII), amb el domini sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria (segle XIV) i amb l'establiment de consolats a Tunis i Alexandria. Això fa que eI català sigui, al segle XIV, una de Ies Ilengües més esteses i compreses del món mediterrani. L'any 1354 Pere el Cerimoniós conquerí l'Alguer i Ia vila va ser repoblada íntegrament per catalans; per això d'aleshores ençà s'hi parla lallengua catalana. LA CANCELLERIA. La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragóportància de LlulI en l'ampliació del lèxic català fou gran: per expressar els conceptes que fins aleshores només s'havien expressat en llatí, va haver de crear nous mots, molts dels quals eren cultismes (presos generalment del llatí), d'altres formats per derivació. Molts d'aquests cultismes, com...