Grècia_1516

ASSIGNATURA: BASES TEÒRIQUES DE LA INFERMERIA

Curs 2015-16

Tema 1. Evolució de l’activitat de la cura a través dels temps
2. Civilitzacions antigues
2.3. El món mediterrani: Grècia
2.3.1.- Època homèrica o era dels herois (2000 a C. – VI a. C.)
2.3.2.- Període prehipocràtic (VI a C.-IV a C.)
2.3.3.- Període hipocràtic Era cristiana (II – V)
2.3.4.- Les sectes mèdiques (IV a C. fins als ss.III-IV d C.)
2.3.1.- Època homèrica o Era dels herois (2000 a C. – VI a C.)
La història documental de Grècia comença amb La Ilíada i La Odissea,
cants de diferents èpoques, recopilades més tard per Homer en el s. XIII a C.
Aquestes dues obres es van convertir en els llibres sagrats de Grècia i a través
d’aquests textos mitològics es discutia sobre salut, malaltia i pràctica mèdica.
Apol·lo, déu delsol, també era el déu de la salut i de la medicina. Però
vers els s. X a C. es va començar a donar culte a Asklepios, com a Déu de la
medicina, a qui la mitologia grega considerava fill d’Apol·lo i de mare humana.
Sembla que havia estat un metge grec que va viure al s. XIII a C. i que va ser
elevat a la categoria d’heroi i de déu. Es van començar a construir temples
en honor seu vers el s. VI a C.?
Cada temple d’Asklepios era un conjunt d’edificis i instal·lacions
construïdes prop de fonts d’aigües medicinals i la seva mida i opulència
depenia de la seva riquesa i importància. El temple de la ciutat de Cos va ser el
més important.
L’estructura dominant solia ser un temple principal on hi havia l’estàtua
del déu. A les portes de l’entrada o abans d’arribar al vestíbul es podien veure
unestauletes que descrivien cures miraculoses que havia fet el déu i ofrenes
votives que expressaven gratitud pels favors rebuts. Prop del temple hi solien
construir un teatre, un gimnàs, un estudi, un hospital, habitacles pels malalts,
banys, allotjaments pels visitants i assistents, habitatges pels sacerdotsmetges, una biblioteca. Totes aquestes instal·lacions estaven envoltades de
jardins i parcs.
Laimpressió que produir el recinte, la tranquil·litat que s’hi respirava, l’ambient
musical, les explicacions que donaven els ajudants dels sacerdots-metges en
relació a la curació de molts malalts, situava al malalt en un estat mental
receptiu per a la curació.

1

Abans de la cerimònia de curació s’exigia al malalt realitzes una dieta
restrictiva (no podia menjar determinats aliments) i on el vin’estava exclòs o
un dejuni total.
La cerimònia començava després de la posta de sol i el malalt passava
per un bany ritual, després es posava una túnica blanca neta i oferia un regal o
un sacrifici al Déu Asklepios. Aquesta ofrena solia consistir en menjar o en un
animal o en qualsevol altre signe de submissió.
Després de tot això el suplicant estava preparat per a la part més
important de lacerimònia, anomenada INCUBACIÓ. Se’l feia estirar en un llit
normalment de pells per a esperar la visita del Déu. A través de la hipnosi del
malalt, el Déu rebel·laria la malaltia i el tractament que se li havia de fer.
El factor més important en l’eficàcia de les curacions en els temples
d’Asklepios era la fe, però també s’utilitzaven aliments, plantes medicinals,
hidroteràpia i normes bàsiquesd’higiene.
En els temples d’Asklepios no hi estaven admeses ni les dones en
període menstrual, ni les embarassades, ni els malalts incurables.
Tots els membres de la família del Déu Asklepios intervenien en el
manteniment de la salut.
La seva dona, la Deessa Epigona, “la que reconforta”, tenia la
responsabilitat de calmar els dolors.
D’entre les seves filles, cal destacar:
La Deessa Higea, deessa de laSalut, era responsable del manteniment
d’aquesta.
La Deessa Panacea, “restauradora de la salut”, representava les herbes
miraculoses de tot ho curen.
A Grècia hi havia dues institucions més dedicades a tenir cura dels
malalts:
1. La xenodochia: En un principi s’hi atenia als viatgers (per evitar
l’enfado dels déus grecs i dels déus dels peregrins), però després s’hi
atenia també els malalts i...