guerra civil española

La Guerra Civil (1936-1939)

Esclat i causes de la Guerra Civil
Entre febrer i juliol de 1936 es van produir diferents, conspiracions civils i militars, contra el govern de la República. A partir d’abril, el general Mola (Pamplona) va organitzar una xarxa colpista amb tots els grups polítics antirepublicans (tradicionalistes, falangistes, monàrquics, cedistes) al voltant de l’exèrcit i elcap de la insurrecció, el general Sanjurjo. L’assassinat de Calvo Sotelo va precipitar els esdeveniments.
La insurrecció militar es va produir el 17 de juliol al Marroc (Melilla) i el 18 les guarnicions de la Península compromeses amb els conspiradors, amb enfrontaments violents amb els defensors de la república. La insurrecció va triomfar de forma total o parcial en cinc de les vuit seus dedivisió militar: Sevilla (Queipo de Llano tingué dificultats per controlar la ciutat), Saragossa, Burgos, Valladolid i La Corunya. Fracassà a Madrid, València i Barcelona. El dia 20, davant el fracàs de la rebel·lió com a cop d’estat, començava la Guerra Civil.
L’exèrcit estava dividit: més de la meitat dels generals no es va afegir a la insurrecció (si la majoria de caps i oficials); la GuàrdiaCivil i els cossos de policia també es van dividir. Uns 120.000 soldats es van quedar a la zona revoltada (hi havia combatents marroquins -major crueltat-) i uns 90.000 a la zona republicana. La Marina, poc important durant el conflicte, l’oficialitat es va revoltar, però no els mariners, de forma que els vaixells van quedar en mans de la República, sense comandaments experts. L’aviació, amb escassaimportància, també va quedar dividida. La debilitat de les autoritats republicanes per fer front a la insurrecció va propiciar que el nou govern, presidit per José Giral, decidís lliurar armes a les organitzacions polítiques i sindical per defensar el règim. A Madrid, el 18 de juliol, sectors obrers amb armes i forces d’ordre públic van atacar diverses casernes revoltades (Cuartel de la Montaña),aconseguint més armes i fent fracassar el cop a la capital. Va ser fonamental per als insurrectes, l’exèrcit del Marroc, comandat pel general Franco, que passà l’estret de Gibraltar i ocupà el sud en direcció a Madrid, amb el suport dels avions italians i alemanys.

Causes de la Guerra Civil
La Guerra Civil va significar la culminació de les contradiccions, tensions, crispacions i enfrontamentspolítics, socials i ideològics que s’havien anat generant a la societat espanyola des de feia moltes dècades. Les classes més acomodades (propietaris agraris, financers i empresaris, havien instaurat, durant la Restauració, un sistema social, econòmic i polític que responia als seus interessos i que comptava amb el suport de l’Església i la major part de l’exèrcit. Els conflictes dels primersvint anys del segle XX estan relacionats amb el descontentament de la petita burgesia urbana i el proletariat agrícola i industrial que quedaven marginats del sistema. La proclamació de la República va crear moltes expectatives de canvi social, però els sectors obreristes van donar suport a opcions revolucionàries. Les classes dominants no estaven disposades a acceptar aquestes reformes i tolerarpropostes radicals d’obrers i camperols.
Els insurrectes i els qui els donaven suport representaven els interessos de les velles classes dominants i el seu objectiu era acabar amb les reformes socials impulsades pel govern del Front Popular, que podien alterar l’ordre social, l’hegemonia ideològica i el poder econòmic consolidat durant la Restauració. També hi havia una important oposició al’autonomia de les nacionalitats de l’Estat, i en concret la catalana. L’exèrcit s’havia acostumat a intervenir amb pronunciamientos i cops d’estat, en el procés polític. Per tot això, els anys de la República es van caracteritzar per la radicalització política, social i ideològica, concretada amb greus enfrontaments: intent de cop d’estat del general Sanjurjo, oposició de l’Església, crema de convents...